El Musical Participatiu (L'Atlàntida, 2014)

Més d'un any després d'haver vist la segona edició del Musical Participatiu al Caixafòrum de Barcelona, i veient que aquesta tercera edició es faria a altres ciutats (Manresa, Vic...), vaig optar per esperar-me i veure'l a Vic.

Diferències respecte l'any passat? Un canvi de solista, i una cosa més important: mentre que l'any passat al "macrocor" l'acompanyaven quatre o cinc músics multiinstrumentistes, aquest any han optat per substituir aquest petit acompanyament musical per ni més ni ments que per l'Orquestra Simfònica del Vallès. Tots (solistes, cor i orquestra) estaven al mateix pla sonor. No destacava res sobre res. Un garbuix de cal Déu. A més, el cor estava ubicat al fons de l'escenari, cosa que tampoc ajudava gens en una sala tan gran.

A part, diverses peces eren del repertori de l'any passat, i per sorpresa meva el repertori de Vic no era el mateix que el de Barcelona d'aquest any, entre el qual hi havia una peça de Matilda que em vaig quedar amb les ganes d'escoltar.

Menció a part mereix el públic: impuntual, consultant el mòbil... I, cap al darrere, un grup de cretins d'uns 15 anys xerrant tota l'estona.

Entre que la música no "arribava" i les "perles" que hi havia entre el públic el resultat va ser bastant lamentable.

Els Pirates del Sol (Teatre del Sol, 2014)

Amb el mateix productor que el muntatge que es va poder veure a Granollers fa uns mesos, arriben al Teatre del Sol de Sabadell Els Pirates (del Sol), amb un repartiment pràcticament nou del tot.

Cal dir que en aquest cas l'escenografia del teatre, que per les limitacions de la caixa escènica només es renova cada cert temps, hi juga un paper fonamental. En aquest cas, s'ha muntat un decorat inspirat en un palau. Per tant, tot passa en el mateix decorat, però les llums i les projeccions transformen l'espai en un vaixell o en una platja. Costa una mica d'imaginar, però és el que té aquest teatre.

Segurament el més destacable són els arranjaments musicals, que combinen tota mena de ritmes aliens a la peça original, cosa que s'agraeix per l'efecte sorpresa i per com de bé encaixa aquesta posada al dia musical. Fins i tot s'hi incorpora una peça de Ruddigore.

L'únic "però" és el desenllaç, és a dir, el moment en el qual es descobreix quina relació hi ha entre els protagonistes, al muntatge de Granollers quedava claríssim, mentre que al de Sabadell passa d'una manera molt fugaç, i pot costar d'entendre.

En tot cas, moltes vegades la història és el que importa menys, ja que la resta entra més que bé.

Sister Act (Teatre Tívoli, 2014)

Que un taller no és el mateix que un muntatge professional és evident. Ara, que no s'assemblin en gairebé res a part de la història, no ho havia vist mai. Si ens centrem en el Sister Act que es pot veure al Teatre Tívoli, cal dir que és un muntatge amb tots els ets i uts, i de factura impecable, tan artística com tècnica. Per trobar-hi alguna cosa caldria posar-se molt exquisit. Per exemple, l'adaptador de la lletra, Xavier Cassadó deia en una entrevista que havia respectat totes les tòniques... doncs en un parell de rimes la cosa no es respecta, suposo que per impossibilitat de trobar un alternativa. I un dels tres actors que fan el paper de "dolents de la pel·lícula" no tenia la mateixa agilitat en el ball que els altres, però com dic, són coses que gairebé no val ni la pena comentar. Altra cosa és que la producció s'hagi fet en castellà, cosa que diu força poc dels seus productors. Però en fi, les cançons són estupendes, i se surt del teatre amb ganes de més ritmes setanteros. Aquest cop no posaré cap vídeo de la producció de Barcelona, perquè les peces que van triar per al passi de gràfics estan força trillades. En canvi, prefereixo destacar aquesta altra, que representa molt bé l'ànima setantera de l'espectacle.