Guapos & Pobres (Teatre Romea, 2015)

Moltes vegades fa certa por anar a veure un musical de nova creació, perquè no saps si el compositor haurà estat inspirat o no. Doncs en aquest cas, amb Guapos & Pobres, Xavi Torras l'ha encertat: les melodies enganxen.

A favor cal destacar la música en directe, 8 actors... Un desplegament de mitjans que no es veu cada dia, acostumats com estem últimament a muntatges de 2 a 4 actors, a tot estirar (amb comptades excepcions).

En contra, l'equalització del so (on eren els greus?), i una escenografia que sí, era molt contemporània i d'acord amb la precarietat que s'explica (tot és d'Ikea), però potser una mica massa espartana.

Sigui com sigui, espero que gravin el disc.

P.D. No entenc per què el canal de Youtube del Teatre Goya no deixa incrustar els vídeos. He hagut de recórrer a això.

Artús i els seus homes (Kursaal, 2015)

O el que és el mateix: Spamalot en català. Muntat per una companyia que desconeixia, In bocca al Lupo, tenia tots els ingredients que ha de tenir un bon musical: un repartiment de primera (sobretot els cavallers, Robin en especial -aquí Lluís Barrera s'hi veu més còmode que fent d'Edna a Hairspray-, i un sensacional Herbert), música en directe, un so molt correcte, i un ritme molt treballat, cosa que als musicals muntats per grups diguem-ne, amateurs, de vegades falla.


Després d'haver vist la versió del Tricicle i d'haver-lo vist a Londres, musicalment em quedo amb aquesta.


I musical amb sorpresa final, per cert: una petició de casament entre dos dels components del grup.


Artús i els seus homes from Xavier de Diego on Vimeo.