La primera de la que parlaré és l'adaptació que en va fer l'escola Aules com a projecte de la seva Mostra bianual. El resultat, presentat al Casino l'Aliança del Poblenou el 22 de juny de 2015 després de mesos de treball de tota l'escola, va ser molt correcte. Cal pensar que l'espectacle original és molt bèstia en recursos. Doncs aquesta versió era prou treballada i pensada, adaptant tot allò necessari del guió per encaixar la història en un teatre amb uns recursos molt més modestos que el The Cambridge Theatre de Londres, amb desenes d'actors, actrius i ballarins (i els dos acròbates), i amb part de la música tocada en directe.
Tots els personatges estaven interpretats per actors i actrius que encaixaven en força mesura amb les edats que havien de tenir els personatges que interpretaven. A destacar Albert Bolea en el paper de Senyoreta Trunchbull (sen-sa-ci-o-nal), i Berta Luna com a Matilda.
L'únic detall discutible seria la forma de tractar els passatges en que les veus dels més petits havien de tenir un protagonisme destacat. Per algun motiu tècnic o artístic que se m'escapa es va optar per reforçar-les (sinó directament per cantar-les) a través d'un petit cor estàtic de veus femenines situat al fons de l'escenari, cosa que si bé feia més intel·ligible la lletra, restava autenticitat al resultat final.
Els únics testimonis en vídeo són en format vertical (a aquestes alçades trobo incomprensible que la gent tingui tant poca habilitat -dit finament- per gravar un simple vídeo), però en fi, això és un altre debat.
La versió de l'escola Memory, presentada al Maldà el 25 i 26 de juliol de 2015, va ser el resultat del Taller de Musical per infantils. En aquest cas l'adaptació era molt més radical, escapçant moltes parts del text i moltes peces que haurien hagut d'interpretar els protagonistes adults, i és que els únics personatges en escena eren nens i nenes d'entre 8 i 14 anys aproximadament. Els principals papers adults (pare, mare, senyoreta Trunchbull, senyoreta Honey, bibliotecària, russos...) també els interpretaven ells mateixos, amb el reforç en algun passatge de les veus d'aquests personatges interpretades en off per actors adults, cosa que ajudava a la narració.
En aquest cas el paper de Matilda s'anava intercanviant d'actriu a cada escena. A manca de programa de mà, i com a persona totalment aliena a aquesta escola, es fa complicat de posar noms i cognoms a les dues persones que vaig trobar més convincents, de manera que ho resoldré fotogràficament, és a dir, la primera noia de l'esquerra de la imatge, amb una bona veu, i sobretot la tercera començant per la dreta, molt i molt expressiva. Apunta maneres.
