L'orquestra, impecable. La microfonia, amb algun petit desajust, però molt poca cosa. L'escenografia -tres façanes-, bàsica i eficaç. Les llums, per moments perdudes però en general correctes, després d'una primera peça en la que et penses que el tècnic de llums ha tingut un atac d'epilèpsia (però després ja veus que no, que encendre els llums a espasmes irregulars era un efecte volgut). El vestuari, molt adequat. La caracterització dels actors (que no del cor grec, ja en parlarem), bona. Les coreografies, molt aconseguides i estupendament executades malgrat l'escàs temps d'assaig que resulta que va tenir la companyia (no es pot dir el mateix de la memorització de la lletra de -ho diré en català perquè ens entenguem tots- "Posa una minyona al teu servei"-). I l'escenari, realment molt i molt bo, amb un fossat pels músics i un prosceni en forma d'arc (estil Radio City Music Hall) realment es-pec-ta-cu-lar. I tot plegat, a l'aire lliure, amb una brisa ideal.
Ara bé, el repartiment ja són figues d'un altre paner. M'explicaré. Tots tenim en ment la pel·lícula, que ja sabem que no és el mateix que el musical en si (del qual desconec el repartiment original), però sigui com sigui el del film és el record que tots tenim més marcat. Doncs bé, el paper de Pseudolus, que a la pel·lícula estava interpretat per Zero Mostel, donant a aquest personatge un to d'un esclau murri (MOLT murri) i molt gesticulador, ens trobem que al musical de Madrid aquest paper l'interpreta un insuls, fred i mancat de la mínima energia Rafa Castejón, que afina molt bé i punt. A més, és baixet i prim, complexió totalment oposada a la de Zero Mostel.
En canvi, el paper d'Hysterium, que a la pel·lícula era interpretat per Jack Gilford (mitjana estatura i prim), a Puente del Rey l'interpretava Jorge Usón, un actor amb una complexió i interpretació (i vestuari) més semblants als de Zero Mostel que als de Jack Gilford. Per acabar-ho d'arrodonir, la interpretació de Jorge Usón (gestualitat...) l'associaves més a Zero Mostel que a Jack Gilford.
Però és que encara hi ha més: no hi entenc gaire (o gens, per ser exactes), però crec que també tenien les tessitures intercanviades respecte la pel·lícula, i a sobre, a la peça que tenen a duo, Jorge Usón tenia feines per cantar al to de Rafa Castejón. En fi, tot un embolic i un autèntic despropòsit aquesta part del càsting.
De la resta d'actors, actrius i ballarines, res a dir: molt correctes. Per acabar, destacar el cor grec d'eunucs, que de tan amanerat, exagerat, sobrecaracteritzat, i volgudament sobreactuat, distreia, cosa que ja es pot apreciar en aquest número mateix.
L'adaptació al castellà, prou correcta, gairebé tot quadrat, però amb un running gag que ningú riu ("recortes") i malgrat tot es manté.
Però en fi, esperem que puguem veure més musicals per l'estil. I si pot ser amb un repartiment més encertat, millor.
