Per dos motius, no ho puc dir. El primer, perquè encara no es deien d'aquesta manera, i el segon -i més fomut- perquè encara no me'ls havia topat pel camí.
O sigui, sóc dels que va arribar tard. No els vaig veure per primer cop fins el 6 d'agost de 2010 al Llantiol, quan representaven Comedy Tonight.
La sola impressió de veure aquella colla passant-s'ho tan bé -i fent-ho passar tan bé- va ser motiu suficient per tornar a veure, pocs mesos després, la mateixa obra a l'Ateneu Popular 9barris, on la meva adoració cap a aquesta companyia va quedar confirmada: al cap de pocs dies hi vaig tornar per veure la festa de celebració del 10è aniversari de la companyia.
Ja aleshores recordo haver tingut la sensació d'haver arribat tard, d'haver-me perdut gairebé tot el que havien fet durant els seus primers 10 anys d'existència. 5 anys després, aquesta sensació ja no la tinc tant, perquè he pogut veure uns quants dels espectacles que han anat muntant, o programant (n'he fet algun post). Perquè, cal dir que en general tenen molt bon gust, programant El Maldà.
Ara, després d'haver gaudit a fons de la festa del 15è aniversari, que van celebrar ahir a Luz de Gas (el nivell de la sala va augmentant aniversari rere aniversari, em pregunto on faran la festa del 20è, al Liceu?), puc dir que són una de les ànimes imprescindibles del teatre català. I no ho dic per fer la rosca a ningú, perquè no conec a ningú, i tampoc ningú no em coneix. Cosa que té aspectes positius, com aquest, però que també en té de negatius. A qui no li agradaria dir que té un amic actor?
El cas és que desplaçar-se a Barcelona vivint lluny (a poc més de 100 km) fa il·lusió el cap de setmana, però molta, molta però que molta mandra els dies laborables, més si l'endemà t'has de llevar a les 7, però ocasions com aquesta valen la pena. I les vius reconfortat quan l'endemà a la feina ni notes les poques hores dormides.
Ara bé, de la mateixa manera que perdo força el cul pels Pirates i per la seva gestió del Maldà, també és veritat que hi ha tres coses que no m'agraden. No m'agraden les pianistes de moda que es retorcen quan toquen (tot i que toquen molt bé i tenen molta sensibilitat), no m'agrada seu sistema de reserva d'entrades del Maldà (tot i que és molt eficaç), i no m'agraden les cadires d'aquesta sala que tenen el respatller recte (en canvi, les del respatller corbat són comodíssimes).
En fi, tres coses negatives contra tota la resta.... guanya tota la resta. I ara, a esperar que arribin Conte de Nadal i Close to Liza. Pinten bé... molt bé!
