diumenge, 15 de gener del 2017

Una rossa legal (Teatre Núria Espert, 2017)

Estava encuriosit per veure un segon muntatge d'aquest musical, després de la producció del Teatre Sant Vicenç de Sabadell de ja fa uns quants anys.

En aquest cas, era a Sant Andreu de la Barca, i anava a càrrec del grup TeatrAndreu, en aquesta ocasió dirigits pel sabadellenc Ferran Guiu, en el que seria un dels seus treballs de direcció amb uns resultats més ressenyables, i amb música en directe dirigida per Joan Comaposada.

El que em va sorprendre va ser la gran qualitat vocal de tots els actors, i especialment la de la seva protagonista, una fantàstica Anna Costa, a qui encara no havia vist a cap producció -de fet, encara no havia vist mai la majoria dels membres del repartiment-. En aquest sentit, m'atreviria a dir que el nivell de cant era millor que el de la primera producció de Sabadell. Per exemple, cantar el "Sang dins de l'aigua" diria que no és cap repte fàcil, i en aquest cas Romà Ferruz, de Filagarsa, se'n surt amb molt bona nota.

En definitiva, surts del teatre amb la sensació d'haver vist un musical energètic i que posa de molt bon rotllo.

*Edito: havent-lo vist per segon cop cada vegada, i constatada la passió i entrega de tot el personal tècnic i artístic, m'adono més que la línia que separa una producció amateur d'una de professional no és que sigui fina, és que de vegades, com aquest cas, s'esvaeix.

L'únic "però" són les butaques d'aquest teatre, estretes i inclinades cap endavant, unes autèntiques màquines de tortura. Des del meu punt de vista són les pitjors de tot Catalunya, amb diferència.

*Edito: havent-lo vist per segon cop, aquesta vegada des de l'amfiteatre, em refermo en el convenciment que l'arquitecte del teatre devia adorar el Marquès de Sade, perquè tot i que allà el terra no està inclinat, les butaques que toquen al mur-barana tenen molt poc espai per posar la cama esquerra. En fi...*

També em va sorprendre que, malgrat que el sistema de venda d'entrades és 100% homologable al dels altres teatre (venda via web, recepció d'un correu electrònic amb l'entrada en pdf, que conté un codi de barres...), sorprenentment cal recollir l'entrada en paper a la taquilla per tal que el controlador d'accés l'estripi. No disposar de lectors de codis de barres, a aquestes alçades i tenint tot el procés automatitzat és estrany i incoherent.

*Edito: sorpresa sobre sorpresa: tenen lectors de codis de barres, però només per algunes entrades. Sembla que per les d'Atrápalo no. Ara sí que "mi no entender" res de res.*