Aquests són els objectius. Els ha assolit?
En primer lloc, cal destacar la qualitat de la proposta. L'argument de l'espectacle és escàs, però suficient com per no ser un simple jukebox. El repertori, excel·lent: peces d'"Annie Get Your Gun", "Kiss me, Kate", "West Side Story", "Oklahoma"... I el repartiment, desigual (cosa que és absolutament normal en aquests casos), però amb alguns actors als que albiro un futur prometedor. A banda del noi amb el paper més còmic -disculpeu-me, no en sé el nom-, també destacaria molt especialment la noia que al vídeo promocional fa de claqueta:
Ara bé, dit tot això, tres qüestions. La primera: el poc respecte d'una petita part del públic, que es pensa que anar al teatre és com anar a veure futbol, que es pot comentar la jugada en veu alta tota l'estona. Doncs mireu, senyors meus, no. Si hi aneu per compromís, perquè hi surt un familiar vostre, poseu-vos a dalt de tot, on podreu xerrar tant com vulgueu i com a mínim no molestareu a ningú. O, sabeu què? Si nou sabeu estar en silenci, millor que no aneu al teatre.
La segona -i aquesta, directament relacionada amb l'espectacle-: la correcció lingüística. Mai fins ara m'havia trobat amb un espectacle on els "bueno", els "vale" i els "lo" formessin part del text. Si se suposa que es vol fer un espectacle com déu mana, oi que cuidaran la llum, el so, el vestuari, el cant, la dicció, la dansa i la interpretació de tots els actors, o la música (que, per cert, era en directe)? Doncs en aquest cas s'ha oblidat de cuidar la correcció lingüística. Quedava molt incoherent.
I la tercera -també sobre l'espectacle en si-: el fet de cantar en anglès en un musical amb els diàlegs en català. Vejam, entenc perfectament que la majoria de la gent (i m'incloc en aquest grup) tenim més presents les versions originals dels temes que no pas la seva versió catalana -si és que n'hi ha-. I que, per tant, sempre sona millor a l'oïda la versió original. Però resultava estrany que, al mig d'un diàleg en català entre dos enamorats, de sobte es posessin a cantar en anglès. A banda, existeixen traduccions de com a mínim 9 de les peces que s'hi van interpretar. Aleshores, per què no traduir la resta, i fer-les totes en català? Des del meu punt de vista, hauria estat molt més coherent. I hauria donat visibilitat al col·lectiu dels traductors, que també fan una feina imprescindible per acostar els musicals al públic que parla altres llengües.
P.D. L'"Anything you can do, I can do better" coral no em va acabar de convèncer, li restava part del seu encant com a peça per a dos.
I responc a la pregunta del principi: sí, evidentment que aquest espectacle ha demostrat que hi ha talent tan de professorat com d'alumnat, però si s'hagués cuidat el nivell lingüístic, i s'hagués apostat per fer l'espectacle íntegrament en català, tot plegat encara hauria estat molt més rodó.
