La qüestió: uns Addams al cor del Berguedà. I uns Addams molt decents. El guió s'havia adaptat, transportant la casa dels Addams a Gironella mateix. Cal destacar la valentia de muntar uns Addams en un poble que no arriba als 5.000 habitants. Són pocs els pobles on es veuen grups amb aquesta energia.
Tots els protagonistes microfonats, música en directe, i acústica de la sala impecable (excepte per una freqüència d'aguts que rebotava al fons de la sala), una sonorització, a nivell de PA, de les millors que recordo, i no és conya). Alguns dels efectes de so anaven una mica desajustats, però tot és qüestió d'assaig.
Pel que fa a la interpretació, en general era correcta, si bé hi havia diferències importants entre els protagonistes. Per posar quatre casos, mentre que l'expressivitat i la vocalització de la Dimecres (Jana Mozas) eren extraordinàries, i l'aplom de Mortícia (Clàudia Jiménez) era més que significativa, Gómez (Josep Rodríguez), amb una mirada baixa -cap al director d'orquestra?-, un registre de veu excessivament greu i un ritme de parla lent i monòton, no aconseguia donar al personatge el caire seductor i juganer que havia de tenir; i Fètid (Daniel Lázaro) em va semblar que cantava en un registre incòmode, cosa que es notava en el resultat (em sap greu, però crec que va desafinar gairebé tota l'estona).
El ritme excessivament lent de moltes interpretacions va fer que es perdés part del ganxo que té aquest musical, fins al punt que el públic va riure pocs dels acudits del guió, i això que n'hi ha de boníssims, de manera que només pot voler dir que no varen ser "llançats" amb l'habilitat necessària. També era una primera funció, tot s'ha de dir.
Per cert, una cosa que em fa patir molt és quan veig que s'acaba un número musical, i que ha d'anar aplaudit, veure que el públic no s'arrenca a fer-ho. En aquests casos, de vegades faig el primer "clap" i després ja s'arrenca la cosa, però sempre he pensat que les companyies haurien de tenir algú que el fes, aquest primer "clap", perquè sinó és un patir de dimensions còsmiques, veure com passen dècimes de segon (o segons) i no aplaudeix ningú.
No em voldria oblidar del nombrós cor situat a banda i banda de l'escenari, que reforçava vocalment els moments grupals, i de la música en directe, que l'he esmentat molt ràpid, però és un element que valoro, i molt.
Tampoc voldria deixar de remarcar la qualitat del vestuari, les excel·lents caracteritzacions, i una escenografia limitada però funcional i efectiva.
Si pogués, faria tres recomanacions: eliminaria tots els "bueno" del guió, miraria de trobar alternatives a tots els accents girats -en aquesta traducció n'hi havia un munt-, i suggeriria a la coral que creés un compte de Twitter per poder seguir les seves novetats amb una mica més de facilitat.
