dilluns, 6 d’agost del 2018

El programador frustrat

Sí, m'agradaria ser programador. El problema seria que només programaria els espectacles que a mi m'agraden, amb la qual cosa la meva estada al càrrec seria tan breu com la cua de gent que hi hauria a la taquilla esperant per comprar entrades.

De totes maneres, hi ha alguns concerts més o menys teatralitzats, i sense escenografia (o amb una escenografia molt mínima) que penso que podrien agradar a un públic força ampli. N'he triat quatre. No tinc ni la més remota idea de si giren o no. Però si jo fos el programador d'un cicle d'espectacles d'un municipi petit-mitjà, no tingués un pressupost per tirar coets, i volgués portar algun espectacle una mica original (i no el típic concert del típic cantautor o grup de moda), en triaria algun d'aquests:
  • Concert d'Anna Moliner (soprano) i Jordi Domènech (piano). Repertori: Mozart, Giordani, Quiroga, Rodgers.. Notícia.
  • I got rhythm. Romina Krieger (soprano) i Berta Brull (piano). Repertori: Gerorge Gershwin. Vídeo.
  • Close to Liza. Amb Virgínia Martínez i Dani Campos (piano). Repertori: Liza Minnelli. Vídeo.
  • Acústic Broadway. Amb Oriol Burés, Laura Ventura, Berta Peñalver i Víctor Gómez. Recull de les cançons dels musicals més desconeguts de Broadway. Vídeo.

Alguns tenen tocs d'humor, d'altres són més seriosos...

En fi, que em sorprèn que espectacles com aquests girin tant poc.

Dit està.