Normalment publico miniressenyes d'espectacles que he vist. Avui serà diferent: posaré la vista a aquest 2019, un any que fa tot just un mes em pensava seria bastant ensopit, musicalment parlant, però que es va animant.
Aquest primer semestre es podrà veure "Oliver" a Súria; "Jazz bodas de Figaro" al Victòria; "La Botiga dels Horrors" a l'Orfeó Martinenc, a l'Alternativa Teatre i en una producció professional en castellà a partir del setembre; "El Mikado" al Centre Moral del Poblenou; "Newsies" al Teatre Sant Vicenç; "Germans de sang" al Calassanç Teatre; "Títol de l'obra", en anglès a l'Almeria, i en català al Kursaal; el concert d'Anna Moliner "Jo dic sí" al Condal; "Els Pirates" a l'Orfeó Martinenc; "Nine" al Centre Sant Pere... I això que tot just som al gener, i és un repàs molt parcial a la cartellera de musicals.
Al Condal/Onyric, en comptes de "Les dames del Perpetu Socors" -que sembla ser que passa a la temporada que ve-, s'hi veurà, per tercer cop a Barcelona -el segon en poc temps-, "Rent", aquesta vegada en castellà. Si el canvi s'ha fet per necessitats econòmiques, per fer una aposta segura, "Rent" suposo que ho deu ser. De fet, va camí de convertir-se en el nou "Mar i cel", o en el nou "Pel davant i pel darrere", obres que tornen, un cop i un altre, a la cartellera (i no pas sense poc èxit), però que no deixen pas a noves estrenes.
De fet, musicals com "La Botiga dels Horrors", "El Mikado", "Matilda", "Els Miserables" o "Els Pirates" també es repeteixen un cop i un altre, sobretot a les programacions de les companyies amateurs i als tallers. Ja està bé que es facin, però sembla que no n'hi hagi més per triar. De fet, potser és ben bé així: potser hi ha poques traduccions de musicals estrangers.
En aquest sentit, des del meu punt de vista, de la mateixa manera que no es concebria que no existissin traduccions de Shakespeare al català, necessitem traduccions al català de musicals clàssics que són referents en la història del teatre musical, com "Annie get your gun", "Anything goes", "Crazy for You", "Gypsy", "Little Mary Sunshine", "On the Town", "Oklahoma!", "Show Boat" o "Wonderful Town"...aconseguir els drets per representar-los... i representar-los, òbviament. I representar-los encara que tan sols sigui en tallers, o per companyies no professionals, perquè si ens hem d'esperar cap producció a Barcelona (ja no dic en català), val més que esperem asseguts. Aparentment aquests musicals deuen tenir una envergadura d'unes proporcions que, a hores d'ara només deu ser viable muntar-los a Madrid (o a Barcelona i en castellà, que ja és ben trist). Per sort, "Oliver" ja ha sortit d'aquesta llista: es pot veure aquests dies a Súria, en una producció amateur. Però es pot veure, que és l'important.
Cada vegada que veig a Youtube la quantitat d'instituts del món anglosaxó que han representat "Crazy for You", i amb un nivell més que notable, sento una enveja tremenda i em sap un greu terrible que encara ningú, al nostre país, hagi pogut representar aquesta obra, perquè ni el bon rotllo que desprèn ni la qualitat de les melodies i coreografies penso que encara no l'ha superada cap altre musical.
L'altra qüestió que ha marcat aquest inici de temporada ha estat la coincidència, a la cartellera, de tres obres que, per resumir, diré que no són pas ben bé còmiques: "Maremar", "Poe", "Carrie"... Els que volem anar a veure musicals per sortir del teatre plens d'endorfines, no hem pas pogut triar gaire.
En fi... A veure què programa el Grec, i a l'expectativa del segon semestre, del que encara no se sap pràcticament res.
Aquest primer semestre es podrà veure "Oliver" a Súria; "Jazz bodas de Figaro" al Victòria; "La Botiga dels Horrors" a l'Orfeó Martinenc, a l'Alternativa Teatre i en una producció professional en castellà a partir del setembre; "El Mikado" al Centre Moral del Poblenou; "Newsies" al Teatre Sant Vicenç; "Germans de sang" al Calassanç Teatre; "Títol de l'obra", en anglès a l'Almeria, i en català al Kursaal; el concert d'Anna Moliner "Jo dic sí" al Condal; "Els Pirates" a l'Orfeó Martinenc; "Nine" al Centre Sant Pere... I això que tot just som al gener, i és un repàs molt parcial a la cartellera de musicals.
Al Condal/Onyric, en comptes de "Les dames del Perpetu Socors" -que sembla ser que passa a la temporada que ve-, s'hi veurà, per tercer cop a Barcelona -el segon en poc temps-, "Rent", aquesta vegada en castellà. Si el canvi s'ha fet per necessitats econòmiques, per fer una aposta segura, "Rent" suposo que ho deu ser. De fet, va camí de convertir-se en el nou "Mar i cel", o en el nou "Pel davant i pel darrere", obres que tornen, un cop i un altre, a la cartellera (i no pas sense poc èxit), però que no deixen pas a noves estrenes.
De fet, musicals com "La Botiga dels Horrors", "El Mikado", "Matilda", "Els Miserables" o "Els Pirates" també es repeteixen un cop i un altre, sobretot a les programacions de les companyies amateurs i als tallers. Ja està bé que es facin, però sembla que no n'hi hagi més per triar. De fet, potser és ben bé així: potser hi ha poques traduccions de musicals estrangers.
En aquest sentit, des del meu punt de vista, de la mateixa manera que no es concebria que no existissin traduccions de Shakespeare al català, necessitem traduccions al català de musicals clàssics que són referents en la història del teatre musical, com "Annie get your gun", "Anything goes", "Crazy for You", "Gypsy", "Little Mary Sunshine", "On the Town", "Oklahoma!", "Show Boat" o "Wonderful Town"...aconseguir els drets per representar-los... i representar-los, òbviament. I representar-los encara que tan sols sigui en tallers, o per companyies no professionals, perquè si ens hem d'esperar cap producció a Barcelona (ja no dic en català), val més que esperem asseguts. Aparentment aquests musicals deuen tenir una envergadura d'unes proporcions que, a hores d'ara només deu ser viable muntar-los a Madrid (o a Barcelona i en castellà, que ja és ben trist). Per sort, "Oliver" ja ha sortit d'aquesta llista: es pot veure aquests dies a Súria, en una producció amateur. Però es pot veure, que és l'important.
Cada vegada que veig a Youtube la quantitat d'instituts del món anglosaxó que han representat "Crazy for You", i amb un nivell més que notable, sento una enveja tremenda i em sap un greu terrible que encara ningú, al nostre país, hagi pogut representar aquesta obra, perquè ni el bon rotllo que desprèn ni la qualitat de les melodies i coreografies penso que encara no l'ha superada cap altre musical.
L'altra qüestió que ha marcat aquest inici de temporada ha estat la coincidència, a la cartellera, de tres obres que, per resumir, diré que no són pas ben bé còmiques: "Maremar", "Poe", "Carrie"... Els que volem anar a veure musicals per sortir del teatre plens d'endorfines, no hem pas pogut triar gaire.
En fi... A veure què programa el Grec, i a l'expectativa del segon semestre, del que encara no se sap pràcticament res.
