D'entre totes les peces de musical cantades a tres veus, les meves favorites són aquestes (no necessàriament per aquest ordre):
El "Sing for your supper", de "The Boys from Syracusse", ple de glamour (i una arpa):
Aquest al·lucinant control de la respiració en aquesta versió de "You Could Drive A Person Crazy", de "Company":
L'anada d'olla entre sensual, punki i hardcore d'aquesta versió de "Three Little Maids" de "The Hot Mikado":
El "Carnegie Hall Pavane (Do-Do-Re-Do)" d'"On the town", més que per com es poden lluir les veus, per com es pot lluir l'orquestra:
L'enganxadís '"I know now" de "Snoopy, the musical":
I, per acabar, una peça a quatre veus que trobo sublim, el reprise de "Besa'm" de "Sweeney Todd":
dilluns, 26 d’agost del 2019
Snoopy, el musical (Teatros Luchana, 2019)
Ahir, finalment, vaig poder veure aquesta musical, als Teatros Luchana de Madrid, interpretat per la companyia andalusa Crea+ Teatro, amb direcció escènica de Raúl Báez i Mar Ortiz, direcció musical de José Niño Laina i Greta Perón, i traducció del llibret a càrrec de Diego Luis Gutiérrez.
Tots, impecables. Des d'Andrés Navarro en el paper d'un Snoopy molt pinxo, fins a una vocalment esplèndida Caterina Stanley, en el paper de Peppermint Patty.
Sí, és un espectacle familiar, i a piano. És a dir d'envergadura modesta. Però també és un títol d'èxit, i també pot agradar als adults que no tinguin prejudicis per anar a veure sols o en parella un espectacle familiar magnífic per menys de 10 euros.
En tot cas, va valer la pena el viatge a Madrid amb l'únic propòsit de veure aquest musical. Per les melodies, per les coreografies... I pel missatge final: creu en tu mateix, i si ho fas, els altres també creuran en tu.
En tot cas, de l'espectacle, em quedo amb "I know now", que crec recordar que la van traduir per "Hoy ya sé".
Als 40 anys i un dia, em vaig treure una espineta que portava massa temps clavada.
diumenge, 18 d’agost del 2019
S'acaba la travessa del desert
Entre les darreres mostres de les escoles de teatre musical, a mitjan-final de juliol, fins la Festa Major de Gràcia passa gairebé un mes sencer. Un mes d'absolut desert. Ni un trist musical. Res. Quatre sales que programen teatre de text, i s'ha acabat.
Peeeerò tot canvia quan arriba la Festa Major de Gràcia, amb la Nit dels Musicals que hi programa cada any el Cercle Catòlic de Gràcia. Sempre s'hi poden veure actuacions de nivell i, per poc que pugui, no m'ho perdo mai.
A partir d'aquí, la cosa ja no para. "Snoopy" a "Teatros Luchana" (si tot va bé, finalment podré veure el musical que em vaig quedar sense veure fa mil anys a Barcelona), "Broadway Babies" al Caixafòrum, "La Tienda de los Horrores" al Coliseum (amb una barreja de sensacions, espero que el resultat sigui bo), "Quedem?" al Teatre del Sol (amb una nova versió interpretada per noies), "Germans de Sang" al Teatre Cirvianum (musical que no he tornat a veure des de la producció que en va fer Ricard Reguant), "El Jovencito Frankenstein" al Tívoli (ja em va agradar als Lluïsos d'Horta, imagino que aquesta versió encara estarà millor), "La Rambla de les Floristes" al TNC, "Sister Act" a la Lírica de Sant Andreu (un musical que enganxa).
Si tot va bé, la cosa continuarà amb "An American in Paris" al Théâtre du Châtelet -en aquest cas, per segona vegada, però per primera a la capital francesa-, i "Funny Girl" al Théâtre Marigny. Ja cap a finals d'any, el concert "Nadal a Broadway" a l'Auditori (a veure si aquesta vegada es respecta el repertori programat i no hi ha cap sorpresa amb els intèrprets), i amb ganes de tornar a veure "West Side Story" al Tívoli (a Madrid ja vaig enganxar els covers, i tots eren catalans, veurem a qui em trobo com a intèrprets, aquesta vegada).
En relació al concert "Nadal a Broadway", he de confessar que només em sona Laura Osnes, però no precisament de cap musical, sinó de veure-la com a convidada al programa "Fast and Loose" de la BBC Two, i en concret de la secció "Funny Interpretative Dance". En tot cas, veig que ha actuat a "Crazy For You", "On The Town" i "Show Boat". Només per aquest currículum ja em passaria tot el concert besant-li els peus.
De cara a principis de l'any 2020, cap al Kursaal a veure, una altra vegada "Jazz Bodas de Fígaro", i cap al cine a veure "Porgy and Bess". Però com que als cines de ciutats petites i mitjanes com a molt et programen les típiques òperes avorrides de tota la vida -i aquesta no ho és-, em tocarà fer quilòmetres i anar, segurament, als Yelmo Icària, perquè sembla que els Cinesa, que em quedaven una miiiica menys lluny -o era lleugerament més pràctic arribar-hi-, han baixat del carro de programar musicals.
La intenció també es veure el "Golfus de Roma" i el "Big Fish" anunciats per Onyric, encara sense data d'estrena, ni repartiment, ni tan sols teatre, cosa que m'inquieta una mica. Potser al Casino del Poblenou? Perquè tot i que al Victòria (o al Coliseum, o al Tívoli) hi encaixarien molt bé, però seria molt rarot (una producció de Focus en un teatre comercial que no és de Focus).
En cas que "A chorus line" arribés a Barcelona, segons com siguin les crítiques potser també hi posaré els peus, però em fa una mandra terrible per ser una producció auspiciada per una entitat bancària (en fi, "Brodway Babies" també ho és... però en el cas de la producció de Soho Teatre (per favor, quin nom més glamurosament ridícul), només per donar més fama i més glòria a un actor.
També pendent de la programació el Teatre Victòria, que a hores d'ara encara és una incògnita, de la programació del Maldà, de la del Teatre del Sol, de l'Almeria Teatre, del Teatre Gaudí (que darrerament gairebé no programa musicals)... però també de l'Orfeó Martinenc, dels Lluïsos d'Horta, de la Sala Cabanyes...
Lògicament, sense cap esperança amb el Temporada Alta, que només és capaç de programar musicals que ja s'han pogut veure a Barcelona. Per exemple, no entenc quin interès pot tenir programar "El Petit Príncep" a Girona, en el marc d'un festival de teatre, si es pot veure des de fa no sé quantes temporades a Barcelona, a quaranta minuts en tren. Un festival d'aquesta envergadura hauria de permetre poder veure coses diferents, no les mateixes de sempre. Realment, cada vegada estic més convençut que quan, fa uns 10 anys, van portar el "Hot Mikado" del Watermill Theatre, es devien equivocar contractant un espectacle per un altre, perquè des d'aleshores no han programat cap altre musical interessant. M'agradaria saber quin era l'espectacle que realment volien programar, perquè segur que no era cap musical.
Peeeerò tot canvia quan arriba la Festa Major de Gràcia, amb la Nit dels Musicals que hi programa cada any el Cercle Catòlic de Gràcia. Sempre s'hi poden veure actuacions de nivell i, per poc que pugui, no m'ho perdo mai.
A partir d'aquí, la cosa ja no para. "Snoopy" a "Teatros Luchana" (si tot va bé, finalment podré veure el musical que em vaig quedar sense veure fa mil anys a Barcelona), "Broadway Babies" al Caixafòrum, "La Tienda de los Horrores" al Coliseum (amb una barreja de sensacions, espero que el resultat sigui bo), "Quedem?" al Teatre del Sol (amb una nova versió interpretada per noies), "Germans de Sang" al Teatre Cirvianum (musical que no he tornat a veure des de la producció que en va fer Ricard Reguant), "El Jovencito Frankenstein" al Tívoli (ja em va agradar als Lluïsos d'Horta, imagino que aquesta versió encara estarà millor), "La Rambla de les Floristes" al TNC, "Sister Act" a la Lírica de Sant Andreu (un musical que enganxa).
Si tot va bé, la cosa continuarà amb "An American in Paris" al Théâtre du Châtelet -en aquest cas, per segona vegada, però per primera a la capital francesa-, i "Funny Girl" al Théâtre Marigny. Ja cap a finals d'any, el concert "Nadal a Broadway" a l'Auditori (a veure si aquesta vegada es respecta el repertori programat i no hi ha cap sorpresa amb els intèrprets), i amb ganes de tornar a veure "West Side Story" al Tívoli (a Madrid ja vaig enganxar els covers, i tots eren catalans, veurem a qui em trobo com a intèrprets, aquesta vegada).
En relació al concert "Nadal a Broadway", he de confessar que només em sona Laura Osnes, però no precisament de cap musical, sinó de veure-la com a convidada al programa "Fast and Loose" de la BBC Two, i en concret de la secció "Funny Interpretative Dance". En tot cas, veig que ha actuat a "Crazy For You", "On The Town" i "Show Boat". Només per aquest currículum ja em passaria tot el concert besant-li els peus.
De cara a principis de l'any 2020, cap al Kursaal a veure, una altra vegada "Jazz Bodas de Fígaro", i cap al cine a veure "Porgy and Bess". Però com que als cines de ciutats petites i mitjanes com a molt et programen les típiques òperes avorrides de tota la vida -i aquesta no ho és-, em tocarà fer quilòmetres i anar, segurament, als Yelmo Icària, perquè sembla que els Cinesa, que em quedaven una miiiica menys lluny -o era lleugerament més pràctic arribar-hi-, han baixat del carro de programar musicals.
La intenció també es veure el "Golfus de Roma" i el "Big Fish" anunciats per Onyric, encara sense data d'estrena, ni repartiment, ni tan sols teatre, cosa que m'inquieta una mica. Potser al Casino del Poblenou? Perquè tot i que al Victòria (o al Coliseum, o al Tívoli) hi encaixarien molt bé, però seria molt rarot (una producció de Focus en un teatre comercial que no és de Focus).
En cas que "A chorus line" arribés a Barcelona, segons com siguin les crítiques potser també hi posaré els peus, però em fa una mandra terrible per ser una producció auspiciada per una entitat bancària (en fi, "Brodway Babies" també ho és... però en el cas de la producció de Soho Teatre (per favor, quin nom més glamurosament ridícul), només per donar més fama i més glòria a un actor.
També pendent de la programació el Teatre Victòria, que a hores d'ara encara és una incògnita, de la programació del Maldà, de la del Teatre del Sol, de l'Almeria Teatre, del Teatre Gaudí (que darrerament gairebé no programa musicals)... però també de l'Orfeó Martinenc, dels Lluïsos d'Horta, de la Sala Cabanyes...
Lògicament, sense cap esperança amb el Temporada Alta, que només és capaç de programar musicals que ja s'han pogut veure a Barcelona. Per exemple, no entenc quin interès pot tenir programar "El Petit Príncep" a Girona, en el marc d'un festival de teatre, si es pot veure des de fa no sé quantes temporades a Barcelona, a quaranta minuts en tren. Un festival d'aquesta envergadura hauria de permetre poder veure coses diferents, no les mateixes de sempre. Realment, cada vegada estic més convençut que quan, fa uns 10 anys, van portar el "Hot Mikado" del Watermill Theatre, es devien equivocar contractant un espectacle per un altre, perquè des d'aleshores no han programat cap altre musical interessant. M'agradaria saber quin era l'espectacle que realment volien programar, perquè segur que no era cap musical.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)