D'aquest espectacle només em tiraven enrere dues coses. La primera, el fet que el nom Antonio Banderas aparegui a tot arreu, com a reclam de l'espectacle, com si el nom del musical no fos prou potent. Un cop entres al teatre, et trobes amb el programa de mà, que conté una fotografia de proporcions bastant importants de l'esmentat director, i tot seguit la seva veu en off et recporda que has d'apagar el mòbil, que tota la música és en directe, etc. A mi, tant de personalisme em mata.
L'altra cosa que em tirava enrere són, en realitat, dues coses: el fet que aquesta producció neix a un teatre patrocinat per una entitat bancària, i el fet que aquest teatre ha estat dirigit, fins fa ben poc, per un senyor que m'inspira poca confiança, i que l'any passat va haver de plegar d'una institució cultural.
Dit això, trobo que ha de ser un dels musicals més complicats de coreografiar i d'il·luminar, amb tants personatges i amb tantes posicions, que han de ser mil·limètriques. I el resultat és excel·lent.
A nivell de llibret, s'aconsegueix explicar la història personals de cadascun dels aspirants i que l'espectacle no es faci avorrit excepte en algun moment, en el que un personatge explica una història trista. La lentitud d'aquest passatge no ajuda al ritme general de l'espectacle, però és el que hi ha.
També em va sorprendre que peces com "Tits and ass", que en català es va poder traduir com a "Pits i cul", en aquest cas s'ha adaptat al castellà sense poder fer una traducció literal, però en la que la lletra queda espectacularment bé.
En fi, un espectacle recomanable, on em va sorprendre que la gent no mengés crispetes (GRÀCIES!!!!!!!!) -també hi ajuda el fet que no hi hagi entreacte-, a diferència del que feien molts dels espectadors de "An American in Paris", que es va projectar al Coliseum fa poc, amb gairebé 70 músics en directe. Una orquestra simfònica tocant algunes de les millors melodies mai escrites, i la gent menjant crispetes i snacks, com si projectessin "Els Caçafantasmes". A veure, o sigui... és que n'hi havia per matar-los.
En resum, "A Chorus Line" és un musical dels que cal veure, perquè no s'assembla a cap altre, i perquè és brillant en diferents aspectes, però crec que no el posaria pas entre els meus musicals favorits.
