Tot i que ja fa uns quants dies que Golfus de Roma es va estrenar a Festival de Mèrida, no puc deixar de pensar en en el material gràfic i audiovisual que s'ha pogut veure fins ara. Espero i desitjo que sigui una falsa impressió, i que quan vegi l'espectacle en directe la meva opinió canviï, però no em puc estar de comentar un parell de coses.
Si hi ha un musical clàssic, divertit i en el que no paren de passar coses, aquest és Golfus de Roma. En el meu cas, a banda de la pel·lícula, n'he vist muntatges a Madrid (Veranos de la Villa, 2014), i al Ciervo Teatre de Sabadell (2015), muntats a l'estil "tradicional", és a dir, amb l'escenografia i el vestuari "tradicionals". De romans, vaja.
La versió que s'ha estrenat a Mèrida, i que a partir del setembre es podrà veure al Teatro de La Latina de Madrid (i espero que properament també a Barcelona), té una cosa que no em quadra: l'estètica del cartell respecte l'estètica de l'espectacte (passarem per alt la menció des del meu punt de vista exagerada al nom del protagonista):
Encara estic pensant què té a veure el cartell amb l'estètica de l'espectacle. De moment no hi he trobat cap relació.
L'estètica d'aquesta producció, tirant a retro i amb un punt decadent, trobo que és atrevida, molt atrevida. Tant, que no sé si s'aguanta. Espero poder-ho desmentir veient l'espectacle en directe*.
*Confirmat: l'ambientació està molt treballada, i és digna de premi, però no em quadra amb un musical com aquest. La paradoxa és que aquesta versió té coses que m'agraden i em desagraden al mateix temps. Per exemple, la interacció dels músics com a personatges de l'obra és una cosa que sempre m'ha atret, però en aquest cas discrepo que interpretin el paper de cortesanes.
L'altra cosa que em va sobtar, quan vaig veure el vídeo de "Si es cómico, mejor", és certa referència a certa plaga del llenguatge actual, del tot innecessària*.
*Bones notícies: s'ha polit el gag.
En fi, una gran producció, de les que se'n veuen poques, però que em té amb l'ai al cor. Crec que em costarà "comprar" que la història ja no va de romans, sinó de pallassos tristos i clowns diversos. Entenc que els directors tinguin la inquietud de fer coses diferents, d'innovar... però potser de vegades, hi ha idees que no són les més reeixides*. I consti que no és coulrofòbia.
*En definitiva, després de veure'l puc confirmar que l'espectacle té una factura impecable i que el treball tècnic i artístic és simplement perfecte, i que ara sí, sense por d'equivocar-me, puc dir que la versió que se n'ha fet, ambientada en un circ, em grinyola. Calia?
