Com sempre que puc, on hi ha una orquestra de 40 músics i una colla de cantants interpretant peces de musicals, que allà hi sóc.
Aquesta vegada, per veure un concert amb una mostra extensíssima del repertori de Stephen Sondheim, la majoria del qual he d'admetre que no em sonava de res, cosa que deu demostrar una certa falta d'inquietud per la meva banda per descobrir tot el que va composar aquest bon home al llarg de la seva vida més enllà dels musicals més coneguts o els que s'han pogut veure a Barcelona.
Pel poc temps d'assajos que han tingut, el resultat ha estat realment satisfactori. Bon so, il·luminació força correcta, grans veus (quin "portento" d'actriu està feta, la Lidia Fayrén! i en Pitu Manubens també déu n'hi do, quin tro de veu que té!)... Potser la de la Roser Batalla no estava al seu millor moment, però aquesta dona és una institució com a actriu i adaptadora, i HAVIA de formar part del repartiment d'aquest espectacle.
Un parell de cançons de Boscos Endins es van cantar amb una adaptació al català diferent de l'original de Joan Vives (que per cert, era entre el públic) probablement per alguna qüestió de royalties.... Va ser una pena, perquè com sempre passa tens la lletra al cervell, i t'adones que no la pots seguir mentalment perquè és diferent.
Aquest concert m'ha fet descobrir una peça, "Dos dies a la finca", del musical "A Litte Night Music", tot i que més aviat potser hauria de dir redescobrir, perquè l'any 2021 algú de la meva família, no recordo qui, em va regalar el CD de la producció barcelonina d'aquest musical. Recordo que llavors vaig posar el CD, en vaig sentir tres o quatre peces, les vaig trobar estrambòtiques des d'aleshores que el CD ha criat pols a la lleixa. Fins avui, que l'he ripejat per poder tornar a sentir aquesta meravella de cançó. D'aquest musical he d'admetre que tot i que "Send in the clowns" se'm fa carregosa per la quantitat de vegades que l'he arribat a sentir al llarg de la meva vida, interpretada per en Frank Capdet em va entrar prou bé.
El global és més que positiu i compensa amb escreix la calor sufocant que feia i una parella gran molt maleducada que em va tocar de "veïna" de butaca, que es va passar els primers minuts xerrant, tossint i fent fotos fins que el senyor gairebé em pega després de demanar-li que per favor parés de fer fotos i de mirar el mòbil.
