Ja fa uns molts anys havia anat, un parell de vegades, al Centre de Gràcia a veure-hi teatre. Cap d'aquelles vegades el resultat m'havia entusiasmat, de manera que tenia un record més aviat... tebi, del que es podia veure en aquet espai.
El fet de trobar "La dama de (des)honor" anunciat a batecs.cat i a Entrapolis em va fer pensar que potser el nivell hauria pujat. Només calia veure el disseny del cartell com per començar a sospitar que allà s'hi estava preprant alguna cosa molt cuidada.
Jo d'aquest musical només en tenia algunes escasses referències d'algun clip que havia vist a Youtube tot buscant papers que havia interpretat la Sutton Foster. Escasses referències que m'havien cridat prou l'atenció.
Per tant, si es feia a Barcelona i en català, s'havia d'anar a veure sí o sí, encara que només fos per pura curiositat, per veure si m'hi trobaria un espectacle muntat amb més bona voluntat que res més, o alguna cosa amb una mica de nivell. Doncs hi he anat, dos cops, i puc afirmar que si el repartiment B és bo, el repartiment A, amb en Víctor Clotet com a protagonista-narrador, és es-pec-ta-cu-lar.
Encara no tinc clar si és un musical, una comèdia amb un musical a dins, o ben bé què carai és. Però és que és igual. El que tinc clar és que "La dama de (des)honor" és un espectacle on si el paper dels intèrprets del pressumpte musical és, lògicament, important (i aquí el nivell és generalment bo), el paper del narrador és CRUCIAL, és la clau de tot plegat; ha de connectar amb el públic des del minut 1 i, si ho fa bé, se'l posa a la butxaca i en pot fer el-que-vulgui. Per aconseguir això es necessita molt d'ofici, un gran domini del ritme, de la interpretació i tenir una gran capacitat d'improvisació. I, com a mínim a un dels dos repartiments, això es compleix i es produeix la màgia.
A més, l'escenografia està ben resolta, hi ha una banda de set músics en directe que interpreta una partitura deliciosa (amb instruments de percussió que em "pirren", com el vibràfon, el xilòfon...), i la microfonia normalment no falla (aquí he de dir que només he tingut sort un dels dos dies), de manera que el resultat no són dues hores (repartiment B), sinó dues hores i quart (repartiment A) d'espectacle de primer nivell.
Tot i la traballadíssima imatge gràfica de l'espectacle, els únics vídeos promocionals que he sabut trobar no fan cap mena de justícia a l'espectacle, i això em fa molta ràbia. Amb un bon clip promocional, ho petaria molt fort.
