És extraordinari. M'ha encantat. Un musical de creació que no és avorrit com malauradament acostumen a ser tots els musicals de creació, sinó absolutament tot el contrari: una joia sorgida del lloc més insospitat (Alella, WTF!), amb una qualitat compositiva i d'interpretació a la qual no ens té acostumat el món del teatre fora dels circuits més o menys comercials.
Primera notícia de l'existència d'aquest compositor: Carlos de Salvador Valdelomar, i del llibretista Víctor Sancho. Són dos noms que, vist aquest musical, tenen molt a dir en el futur del musical en català.
A veure, situem-nos perquè he començat la casa per la teulada, dient que m'ha agradat. La cosa és: revisant webs de venda d'entrades (un dels millors exercicis que es poden fer si es té temps) em trobo, al Koobin de l'Ajuntament d'Alella, un cartell que em crida l'atenció. Investigo una mica i veig que és un musical d'una gent que s'hi ha posat a fons, crerant un musical des de zero. Veig que queden poques entrades, penso que això deu voler dir alguna cosa, i en compro una.
El dia anterior a la representació em topo amb un reportatge sobre aquest musical a teatremusical.cat que em deixa entre fred i temorós de què em trobaré. Tampoc me l'acabo de mirar gaire perquè no m'agrada anar condicionat a les estrenes.
Arribo al teatre. Veig l'Abel Folk i en Dani Anglès entre els assistents i penso "això potser sí que va una mica en sèrio". Comença el primer número, i penso "si és el que ja vaig veure ahir al reportatge, quina por...", fins que es fa evident que és teatre dins del teatre. Això ja és diferent!
Tot plegat comença a agafar to al bar (de la representació), amb els tres protagonistes: Clara (Marina González), Pol (Alberto Ladrón de Guevara) i Litus (Jordi Farrés) i el somni compartit per tots tres de fer un musical. I, per diferents motius, tot es comença a embolicar.
La música és una barreja de ritmes i s'enganxa, la històtia combina emocions, amb grans notes d'humor, les transicions entre escenes estan cuidades, les interpretacions estan més que bé... Tot funciona, TOT!
Més enllà de quatre justos (el món no "es cau" -ai, aquests reflexius calcats del castellà!-, la millorable mescla veus / música, i trobar la manera que es percebi que cal aplaudir just quan s'acaba de cantar una peça), la resta té un nivell brutal.
Diuen que volen fer gira. Doncs espero i desitjo que els programadors d'arreu de Catalunya tinguin el bon criteri de programar aquest musical, perquè és una passada.
