No sé ben bé per què, si com a pseudoteràpia o què, fa 10 anys vaig obrir això i vaig començar a explicar coses.
Deu anys han donat per bastant. Ja he vist gairebé tot el que volia veure i només em queden un parell o tres de clàssics que no acaba de produir mai ningú a menys de 2 hores de casa. Agafar el tren per anar a París o a Londres cada vegada em fa més mandra.
I ara, què?
Ja ho veurem. De moment sóc bastant escèpitic amb les noves produccions originals (excepció feta d'Ànima).
Sóc un clàssic, i a mi la contemporaneïtat no m'atrau. Més aviat em repel·leix.
El català cada vegada costa més de sentir als musicals professionals (i fins i tot a altres tipus de gèneres), i les noves generacions cada vegada el parlen pitjor.
Veurem, d'aquí a 10 anys, quin altre balanç en faig, de tot plegat. No sembla que el futur ens depari gaire res interessant, per bé que sempre hi ha sorpreses.
