Shaking Shakespeare (El Maldà, 2015)

El títol espanta. Sí. Com a mínim per als qui Shakespeare ens fa molta mandra, però moltíssima, malgrat troballes com el Molt Soroll per a no res d'Àngel Llàcer al TNC.

Però el títol enganya. En realitat ens trobem davant d'un altre repàs a la història de la música, un gènere al qual Els Pirates són tots uns especialistes: Comedy Tonight, Comedy Tonight II, Sing Song Swing...

En aquesta ocasió, un narrador -Shakespeare en persona-, amb tot un desplegament de poètica, és qui dóna pas a tots els números musicals.

Unes cançons que, en aquest muntatge, són interpretades, amb l'acompanyament d'un piano, per un tenor, pels virtuosíssims Hamfris Quartet i per un cor femení format per tres de les components d'Els Pirates: Lluna Pindado, Núria Cuyàs i Laura Pau.

I quines cançons? Aquí hi ha la gràcia de l'espectacle: doncs de tot, des de peces més operístiques (la primera part de l'espectacle es pot fer una mica avorrida), fins a peces de musicals contemporanis com el Rei Lleó, passant per l'època daurada de la música americana dels anys 40-50, que és on l'espectacle llueix més.

Si al Cabaret Maldà, que haurà coincidit un parell de setmanes amb aquest espectacle, hi sonava "The man I love", tot un monument fet a base de notes, a Shaking Shakespeare hi podem trobar altres obres d'art com "From this moment on" (el "momentón", com li diuen ells), en un medley amb peces de Kiss me Kate. Crec que no fa falta dir res més.

Sugar. Ningú no és perfecte (TGB, 2015)

Sempre és una alegria poder veure un musical amb ritme de jazz. I si aquest musical explica una història divertida i entretinguda, molt millor. Aquest seria el cas de "Sugar. Ningú no és perfecte", basat en la pel·lícula gairebé homònima.

El repartiment és de primera, amb una Sugar, interpretada per Beàlia Guerra, molt i molt sexy, tal com toca per al paper. Com a coprotagonistes, el dia de la funció, hi havia Lluís Canet i Oriol Burés. El primer, correcte. Imagino que Ivan Labanda té una tessitura una mica més adequada per aquest personatge, però em quedaré amb les ganes de saber-ho. Pel que fa a Oriol Burés, he de dir que estava impecable. Molt possiblement igual que Xavi Duch, que malgrat que tampoc l'he vist interpretant aquest personatge, té un registre vocal que hi deu encaixar a la perfecció.

No m'entretindré amb la resta de repartiment, que era correctíssim. Tan sols assenyalar que l'actor de més edat tenia uns nivells de català i de cant molt deficients [edito: he llegit que és un actor valencià, però em sap greu, no m'ho va pas semblar: el seu accent em va sonar molt estrany], tant que fins i tot es feia complicat d'entendre'l.

Finalment, felicitar els tècnics de so, que van resoldre amb extrema diligència uns problemes de fregit d'un dels micròfons, una rapidesa que no es veu sovint.

Ara bé, compte amb la durada de l'espectacle, perquè la que s'indica al programa no inclou l'entreacte de 15-20 minuts. Al Teatre Gaudí Barcelona.