Sugar. Ningú no és perfecte (TGB, 2015)

Sempre és una alegria poder veure un musical amb ritme de jazz. I si aquest musical explica una història divertida i entretinguda, molt millor. Aquest seria el cas de "Sugar. Ningú no és perfecte", basat en la pel·lícula gairebé homònima.

El repartiment és de primera, amb una Sugar, interpretada per Beàlia Guerra, molt i molt sexy, tal com toca per al paper. Com a coprotagonistes, el dia de la funció, hi havia Lluís Canet i Oriol Burés. El primer, correcte. Imagino que Ivan Labanda té una tessitura una mica més adequada per aquest personatge, però em quedaré amb les ganes de saber-ho. Pel que fa a Oriol Burés, he de dir que estava impecable. Molt possiblement igual que Xavi Duch, que malgrat que tampoc l'he vist interpretant aquest personatge, té un registre vocal que hi deu encaixar a la perfecció.

No m'entretindré amb la resta de repartiment, que era correctíssim. Tan sols assenyalar que l'actor de més edat tenia uns nivells de català i de cant molt deficients [edito: he llegit que és un actor valencià, però em sap greu, no m'ho va pas semblar: el seu accent em va sonar molt estrany], tant que fins i tot es feia complicat d'entendre'l.

Finalment, felicitar els tècnics de so, que van resoldre amb extrema diligència uns problemes de fregit d'un dels micròfons, una rapidesa que no es veu sovint.

Ara bé, compte amb la durada de l'espectacle, perquè la que s'indica al programa no inclou l'entreacte de 15-20 minuts. Al Teatre Gaudí Barcelona.