Kiss me, Kate (Théatre du Chatêlet, 2016)

Podria començar aquesta entrada dient que "Kiss me, Kate" és un dels millors musicals mai escrits, que està ple de hits, o en podria explicar l'argument. Però tot això ja se sap. I per això feia temps que pensava que m'agradaria veure'n un muntatge professional, quan mig per casualitat vaig ensopegar amb una informació del Théatre du Chatêlet on s'informava que el programarien. És més, des de fa uns anys estan programant musicals, informació de la que no estava al cas, i això que miro de tenir l'orella ben atenta.

El resultat és un muntatge on, sincerament, la història és el de menys. Que si l'argument és masclista, que si tal, que si qual. M'és igual: el que compta és la música.

Amb una orquestra com cal, uns cantants impecables (potser excepte la veu de Bianca, un punt enrogallada) i una posada en escena grandiosa, el resultat va ser impecable.

Després d'haver vist "Lady be good", el "Molt soroll per no res" d'Àngel Llàcer i ara aquest "Kiss me, Kate" puc afirmar i afirmo que m'agraden els musicals deliciosament glamurosos.