Aquesta, del Teatre Sant Vicenç de Sabadell, és lleugerament diferent, perquè -segons explicava el director de la producció vallesana durant una entrevista a Ràdio Sabadell- es basa en la versió del musical que va fer gira pels EEUU a la que es van incorporar diverses modificacions.
I què té de diferent aquesta versió de l'original? Doncs cal reconèixer-ho: està més ben acabada. Arrodoneix un musical que, a nivell de llibret ja estava prou bé, però li quedaven serrells per polir i històries per lligar, com el desenvolupament de la trama de la sinceritat, l'aprofundiment psicològic en la parella Bernanke, i el final feliç dels dos enamorats.
Aquest afany de l'autor original per millorar el seu musical té avantatges -ja n'he repassat uns quants-, però també té inconvenients, com és el fet d'allargar cançons, deixant la seva resolució per a una mena de reprise a quatre veus. En aquest sentit, el reprise de l'"Estic més boig que tu", on només calia rematar un gol que ja estava fet, ha estat un desastre d'afinació de David Benedicto (desastre que també apareix al CD), quan és una de les cançons més potents de l'obra, juntament amb "M'està portant cap a una altra banda".
Passaré per alt l'adaptació "Sabadell - Terrassa" que s'ha fet en aquest cas (funciona), però no penso deixar passar l'heretgia (sí, sí: heretgia) dels accents girats i sepetir síl·labes per omplir buits. A veure, si en anglès una paraula ha de ser plana, a la versió catalana TAMBÉ. I si ha de ser aguda, igual. I si no es pot traduir literalment, es busca una altra solució. I si falta una síl·laba, diccionari i imaginació! Ara bé, cal reconèixer que la traducció del joc com a "confidències" és un encert majúscul. Per fi un nom que li va com anell al dit.
La feina del Teatre Sant Vicenç és escenogràficament i musicalment impecable. Per fi unes bases musicals amb qualitat, efectes de so... a les antípodes de les altres dues versions que s'havien pogut veure fins ara a Catalunya. També és veritat que hauria estat preferible música en directe, però en alguns casos prefereixo una bona base a l'esforç de quatre músics en directe, que poden aportar molta frescor, però la música sona incompleta.
La immensa majoria dels actors del repartiment "Tango" d'aquesta producció sabadellenca destaquen per un molt bon nivell, començant per Maite Ferrer, que interpreta una Mortícia a la que, si hagués de trobar alguna pega... no li'n trobaria cap ni una. Excel·lent. També donaria bona nota a Jaume Pont (Gómez Addams), per bé que potser és un pèl massa jove per aquest paper. Maria del Valle, en el paper de Mercredi també mereix un aprovat alt, tot i que pel meu gust té un registre un pelet de res massa baix per aquest paper. Marc Alés, com a Pericles, també ha estat on i com tocava. La família Bernanke, que aquí han traduït per Blasi, també s'han destacat per tenir un nivell excel·lent, des de David Benedicto (Ramon) -excepció feta de la desafinació del reprise de l'"Estic més boig que tu"-, Núria Ollé (Alícia) i Eloi Garcia (Lucas).
En resum, amb tots els peròs i tots els contres, és la millor producció que s'ha pogut veure fins ara de "La Família Addams" a casa nostra.
