No són maneres de tractar una dona (Teatre Sant Vicenç, 2017)

Si hagués de definir d'alguna manera aquest muntatge, diria que és un cop de puny sobre la taula del teatre musical amateur per reivindicar la seva qualitat, especialment la musical.


Cristina Barbero, en els papers de Flora Brummell, Alexandra Gill, Senyora Sullivan, Carmela i Sadie, pot amb tot. Llorenç Costa, en el paper de Christopher Gill, també pot amb tot, malgrat que amb les escenes de ball pot una mica menys. Una ben jove i prou dolça Sílvia Artigas interpreta Sarah Stone amb una solvència notable; i un altre jove, Marcel Castillejo, interpreta amb esforç el paper de Morris Brummell, malgrat que li faltaria guanyar aplom sobre l'escenari, i aconseguir que les frases enginyoses del guió -que n'hi ha- arribin al públic.

Per tant, per una banda tenim dos actors que podrien ser professionals o gairebé, i dos als que, per als papers que interpreten potser els faltaria una mica més de rodatge, donant a nivell global, un bon resultat; per altre costat tenim una banda de tretze (sí, sí, TRETZE!!!) músics més el director d'orquestra, que interpreten gairebé de manera simfònica les melodies delicioses d'aquest musical.

En resum: obligatori, necessari i imprescindible per als fans de les melodies de Douglas J. Cohen.