Petit i gran format

Poder encadenar dos concerts que saps que t'agradaran és una cosa que no es pot fer cada dia. Justament ahir divendres es donava aquesta circumstància: per una banda Romina Krieger tenia previst el concert "I got rhythm" a un centre cívic de Les Corts, i que dues hores més tard, gairebé al costat, es feia el macroconcert "Broadway & West End divas". I aquestes ocasions, si es pot, s'han d'aprofitar.

I és que Romina Krieger, i acompanyada només d'un piano, va fer un repàs a les principals peces de George i Ira Gershwin i Cole Porter, en una sala on no hi havia pas més de 20 persones. Un recital amb un repertori magnífic que ja havia vist a Tarragona i que és una delícia, tot i la veu potser excessivament aguda i la poca coloratura de Romina. Tot i això el tornaria a escoltar un cop, i un altre, i un altre... Per cert, encara no entenc per què tenia un micròfon de peu al costat del faristol: si només era per les introduccions, aleshores haver-lo parat mentre cantava, perquè a estones s'hi colava la veu, i era com estrany tot plegat. I encara una altra cosa: al vers "Ol'Man Trouble" de la cançó que dóna nom al recital, això de canviar la paraula que porta r per una que no en porta, imagino que deu ser per qüestions de facilitar la vocalització... però no queda gaire bé.

El contrast amb el concert de després, "Broadway & West End divas", al Festival Jardins de Pedralbes, és evident: un acte "tocat i posat" amb 2.000 persones de públic, 54 músics i amb 4 grans veus que jo pràcticament desconeixia. Sí, oh, sacrilegi. I és que sóc poc mitòman. El repertori era relativament interessant, i és que la majoria de musicals contemporanis els trobo intranscendents musicalment parlant. A destacar "Summertime" -que curiosament també havia interpretat Romina Krieger una estona abans-, "I Know Where I've Been"... i poc més. La il·luminació mereix una menció a part, i és que era extremadament molesta. Cal encegar el públic? Se m'acudeixen molts llocs per on el tècnic de llums es podria posar el focus que va donar pel sac durant bona part del concert. En aquest sentit, animaria als organitzadors a indicar que les localitats de la graderia, si més no les de la fila 3 cap a la zona central, tenen la visibilitat reduïda degut a un focus tan innecessari com molest.

En resum, dos concerts amb formats ben diferents però igualment interessants, tot i que -des del meu punt de vista- amb aspectes millorables tan l'un com l'altre.