Un ianqui a la cort del rei Artur (L'Alternativa de Sabadell, 2018)

"Un ianqui a la cort del rei Artur" és, segurament, un dels musicals més curiosos que he vist mai.

Curiós per la història -que no coneixia-, curiós per les peces musicals -des de musicals a soul-, i curiós per qüestions col·laterals.

Comencem per aquestes qüestions col·laterals. La primera és el teatre en si. No recordava que -a part de tenir sofàs-, és l'únic que conec que té els lavabos DARRERE l'escenari, i que són compartits amb els actors. La segona qüestió és la diferència de la durada de l'espectacle, entre l'anunciada i la real. Mentre que al programa indicava 95 minuts, en realitat durava... una hora més!

Continuem per la selecció de peces musicals. Doncs era ben variada, i anava des de cançons de teatre musical fins a una peça d'Aretha Franklin. No sé si per què algunes peces estaven ficades una mica amb calçador, o per quin motiu, però en algun cas pensava "i ara, per què canten?", sensació que fins ara no havia tingut mai a cap espectacle. El fet que els actors no anessin microfonats dificultava força seguir la lletra de les peces, segons qui les cantava. I això que jo estava assegut a la fila 2.

Pel que fa a la història, doncs curiosa, tot i que crec que és un tema que podria donar per una obra més còmica, amb més gags. Vaja, per un altre text diferent.

De les interpretacions en voldria destacar una: la de la joveníssima Clàudia Orriols, que interpreta el paper d'Helena. Gens sobreactuada, natural, sincera... Li veig un gran futur sobre els escenaris.

Un petit detall: al minut 1, quan el ianqui apareix a l'Edat Mitjana, les persones que el troben aconsegueixen obrir les cremalleres de la seva motxilla amb una rapidesa i agilitat sorpresives, per no haver-ne vist mai cap.

T'odio, amor meu (La Lírica de Sant Andreu, 2018)

Ahir vaig anar a veure el "T'odio, amor meu", de La Lírica de Sant Andreu, en una de les dues úniques sessions que havien programat.

Amb aquest musical tinc un problema: mentre que la música de Cole Porter em torna absolutament boig, els textos de Dorothy Parker i la recurrència al telèfon, que si truca, que si no truca, em cansen i m'avorreixen.

És l'únic musical que m'agrada molt, però al mateix temps no m'agrada gens. Cosa curiosa on les hi hagi.

Llegeixo que els textos d'aquesta escriptora nord-americana tenien un enginy càustic, que eren sarcàstics i punyents. I sí, segurament sí, però també són terriblement lents, tediosos i avorrits, sobretot quan els intercales entre peces musicals que si una cosa tenen, és ritme i swing. No sé si, tècnicament, aquest seria un dels primers Jukebox musical de la història del teatre musical català. Si no ho és, se li assembla bastant.

La música, formidable, és incapaç de contrarestar la lentitud de les escenes de text, que fan que el musical acabi sent llarg com un dia sense pa, i sembli que no s'acaba mai. I no és un problema d'aquesta producció andreuenca, és un problema de base, del llibret de Dagoll Dagom. De musicals amb composicions de Cole Porter se n'han fet uns quants, al llarg de la història. I de tots, lamentablement aquest trobo que és el menys reeixit.

Amb tot, des de La Lírica de Sant Andreu s'ho han treballat bé. Bones veus, bones coreografies (genial la "floss dance" final)... Ara bé, la música, aquest cop estava enregistrada, però des del meu punt de vista tenien butlla papal per fer el que volguessin, després d'haver muntat, fa poc, una "La Bella Helena" de gran nivell.

Una cosa que sí que miraria de millorar per als futurs muntatges és l'accent d'alguna actriu, i també tot el tema de correcció lingüística -dubto molt que a la traducció de Dagoll Dagom hi hagués cap castellanisme o ús incorrecte d'algun verb; ara no en recordo cap exemple concret -tinc una memòria de peix-, però sí que tinc el record que em va sobtar sentir algunes paraules o expressions-.

Segurament serà un sacrilegi dir que "Jesus Christ Superstar", el següent musical que muntaran, no m'agrada, però "això és el que hi ha" ;-)

Els 10 musicals pendents de veure

He vist bastants musicals. Uns quants, si he de dir la veritat. Aalgun cop ho he calculat, i em surt que n'he vist prop d'un 30, és clar que és una xifra gairebé impossible de calcular, perquè una cosa és calcular-la sobre el nombre de musicals més populars -com és el cas-, i l'altra sobre el total de musicals que s'han escrit al llarg de la història arreu del món. Aleshores la xifra baixaria en picat.

Fins ara la majoria els he pogut veure en directe, sigui en alguna representació professional d'aquí (una gran part), en alguna representació amateur (una bona colla), o fora del país (aquests els podria comptar amb els dits d'una mà).

Alguns els he vist al cinema. He de confessar que les projeccions de musicals estan molt aconseguides, però continua sense ser el mateix que veure'ls in situ.

I d'altres, a través de Youtube o d'alguna altra via similar. No és el mateix, però és la darrera opció si no queda cap altra alternativa.

Però encara n'hi ha uns quants que tinc pendents de veure per primera vegada. I uns altres que ja he vist al cinema, però em moro de ganes de veure'ls en directe. En tot cas, per un motiu o un altre, encara no s'ha donat l'ocasió de veure'ls en directe. Són aquests:

- Annie get your gun
- Anything goes
- Crazy for You
- Gypsy
- Little Mary Sunshine
- Oliver!
- On the Town
- Oklahoma!
- Show Boat
- Wonderful Town

No hi ha res impossible, però dubto que mai els pugui veure a Barcelona, ja que només en comptadíssimes ocasions arriben produccions de fora. I difícilment alguna companyia local podrà muntar musicals de gran format, com són la majoria dels de la llista. A banda, que no em sona que existeixin traduccions al català de cap d'aquestes obres. Per no parlar dels drets, tema que no controlo, però que sospito que deuen ser ben cars.

També sóc enormement escèptic de veure mai a cap d'aquests musicals al Temporada Alta. L'últim musical de producció forana que van portar va ser el Hot Mikado, i començo a pensar que es devia tractar d'un error de contractació, perquè des d'aleshores no han portat mai més res de semblant.

I en els festivals d'estiu, tampoc és que hi tingui cap fe. El de Perelada només porta produccions de caire clàssic, per un target de públic bastant granadet (en tots els sentits). El de Cap Roig només programa algun musical infantil, i para de comptar. El dels Jardins de Pedralbes es limita a portar "dives" internacionals (que està bé, però no és el mateix). I el Grec programa la Nit de Musicals, que és una mica com el concert de "dives" internacionals, però amb "dives" locals (que també està molt bé, però tampoc és el mateix). I s'ha acabat.

Bé, caldrà veure la línia de programació d'Onyric - Teatre Condal, que ara mateix és l'única esperança, però molt em tempo que apostarà més per musicals d'autors contemporanis i de format mitjà. O sigui, que tampoc crec que programi mai cap dels musicals dels que tinc ganes de veure.

Em tocarà viatjar.