Curiós per la història -que no coneixia-, curiós per les peces musicals -des de musicals a soul-, i curiós per qüestions col·laterals.
Comencem per aquestes qüestions col·laterals. La primera és el teatre en si. No recordava que -a part de tenir sofàs-, és l'únic que conec que té els lavabos DARRERE l'escenari, i que són compartits amb els actors. La segona qüestió és la diferència de la durada de l'espectacle, entre l'anunciada i la real. Mentre que al programa indicava 95 minuts, en realitat durava... una hora més!
Continuem per la selecció de peces musicals. Doncs era ben variada, i anava des de cançons de teatre musical fins a una peça d'Aretha Franklin. No sé si per què algunes peces estaven ficades una mica amb calçador, o per quin motiu, però en algun cas pensava "i ara, per què canten?", sensació que fins ara no havia tingut mai a cap espectacle. El fet que els actors no anessin microfonats dificultava força seguir la lletra de les peces, segons qui les cantava. I això que jo estava assegut a la fila 2.
Pel que fa a la història, doncs curiosa, tot i que crec que és un tema que podria donar per una obra més còmica, amb més gags. Vaja, per un altre text diferent.
De les interpretacions en voldria destacar una: la de la joveníssima Clàudia Orriols, que interpreta el paper d'Helena. Gens sobreactuada, natural, sincera... Li veig un gran futur sobre els escenaris.
Un petit detall: al minut 1, quan el ianqui apareix a l'Edat Mitjana, les persones que el troben aconsegueixen obrir les cremalleres de la seva motxilla amb una rapidesa i agilitat sorpresives, per no haver-ne vist mai cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.