No vull reflexionar gaire sobre la situació actual, perquè prou trista que és a tots nivells. El que sí que volia dir és que si tot això té alguna cosa positiva, des del meu no-sol·licitat i prescindible punt de vista, aquesta és l'ampliació del nombre d'obres de teatre a Internet, sigui als canals oficials dels teatres, de les companyies o dels aficionats.
Els amants dels musicals, però, tenim un handicap. Mentre que la immensa majoria d'obres de text queden penjades a les plataformes, encara que sigui per pocs dies, els musicals d'algunes sales són més difícils de veure que un linx albí: o directament no es poden veure de cap manera, o bé només s'emeten en directe en baixa qualitat, i després els responsables de l'emissió deixen el vídeo com a privat, ja que argumenten que no en poden fer una gran difusió perquè no en tenen els drets.
Per sort hi ha algunes sales que els pengen als seus canals de Youtube, sigui en públic o en privat, i calgui trobar el vídeo entrant a l'hemeroteca del seu web. És igual. El cas és que el musical es troba disponible.
Però si el canal oficial de la sala pren l'opció d'emetre'l en directe, se'm fa complicat d'entendre aquesta escrupolositat tan exquisida de no deixar-lo penjat uns dies. Semblaria un gest més de cara a la possibilitat de continuar obtenint drets per representar musicals, que no pas una acció per no fer "perdre" (o deixar de guanyar) grans quantitats de drets d'autor. Siguem realistes: en tot el món, quants visionats aconseguirà un musical amateur en català estrenat a una sala mitjana-petita? En fi, no ho sé, no sóc cap expert en la matèria, però potser es podria valorar la possibilitat de deixar els musicals penjats una setmana. Puc equivocat-me, però
en un context com l'actual, crec que tampoc passaria gaire res.
Però encara hi ha un tercer cas, el de les sales que encara són més escrupoloses, i directament ja ni tan sols emeten en directe els musicals dels quals no tenen els drets d'autor. Sí, legalment són les que ho fan millor, però deixen als aficionats una mica abandonats. Per no parlar de cert teatre públic, que no ha penjat ni una trista obra de text de cap autor ni català amb el qual resoldre els temes de drets d'autor deuria ser una gestió senzillíssima. Ni això. Res. Ah, sí, proposa lectures.
En qualsevol cas, potser es podria fer com algunes produccions o teatres britànics o americans, que per veure les obres, en principi cal pagar, o bé et proposen fer donacions. No sé si és que seria més costós de muntar-ho que no pas els beneficis que se'n podrien treure, o és per algun problema legal, però no entenc per què això no es veu per aquestes latituds. Potser podria ser una solució provisional per aconseguir algun ingrés aquests dies. Imagino que algú ja ho deu haver estudiat.
En tot cas, sigui d'una manera o d'una altra, en directe o no, mai com ara s'havien pogut veure tantes obres, cosa que, al capdavall, per als aficionats, és ben positiva.
Qui cregui que penjant aquest material la gent deixarà d'anar al teatre ho té molt mal entès. És clar que hi pot haver casos de persones que creguin que veient tres o quatre obres a Youtube ja se senten satisfetes, però no crec pas que aquestes persones siguin públic potencial de cap sala, ja que una cosa és tota la litúrgica d'anar a un teatre i veure i viure un espectacle en directe, i l'altra és mirar una obra a Youtube, per bona que sigui, com qui mira un vídeo sobre com decapar una cadira mig corcada o un de com fer una botifarra amb mongetes. Si valores el teatre, hi aniràs. Si no el valores, no hi aniràs. Com jo no vaig al futbol, a discoteques o al gimnàs.
Aquests dies s'han penjat obres que no havia anat a veure quan les feien. Ara tampoc les he mirat perquè no m'interessen. En canvi, sí que he revisionat algunes obres que havia vist al teatre. I també n'he descobert de noves, com "Curtains", que en directe ha de ser una passada, i que ha passat directe a la meva llista de musicals pendents de veure en directe a algun lloc.
Esperem que aquesta pausa, aquesta mena d'entreacte estrany, duri poc (que llargs que es fan, alguns, per cert), i que la segona part comenci aviat.
