Els meus 5 musicals preferits

Més d'una vegada he pensat de fer un rànquing llistant els musicals que m'agraden més. Sempre m'ha frenat un "petit detall": quin criteri utilitzo? Els que m'han emocionat més? Els que m'han sorprès més? Els que m'han marcat més? Com que no em decidia, els llistaré en funció del nombre de minuts que m'agraden. Bé, grosso modo. Comencem, del 5 fins el número 1, així, com els rànquings com déu mana


5. Kiss me, Kate. Especialment, les peces que no formen part del musical que se suposa que representen. Una de les millors maneres d'entrar a l'univers Cole Porter.

4. Show Boat. Clàssic entre els clàssics, aquest de Jerome Kern. La versió de The San Francisco Opera, projectada als cines, em va captivar. Vaig arribar a comprar-me el DVD i tot. Una història trista, però molt, molt emotiva.

3. Lady be good. Una successió de joies clàssiques de George Gershwin, que et transporta de dret als anys 20... i que vaig veure representat envoltat d'un públic una part del qual semblava ancorat als anys 50. Una mena de distopia temporal bastant estranya.

 2. An American in Paris. Un altre compendi de les millors peces de Gershwin. Una preciositat de musical en tots els sentits, en el que el ballet i la sensibilitat hi juguen un paper clau, i que fa que la paraula bellesa es quedi curta de significat. Un xic trist, però, per la història que narra.

1. Crazy for You. I, per variar, un altre Gershwin. Aquest, molt més brillant, alegre i desenfadat. Una comèdia musical clàssica. I, per què no, intrasncendent. Visca la intranscendència! Quina pena que no es representi gaire (o gens) per les nostres latituds.