La història del teatre musical català, vídeo a vídeo

El teatre s'ha de veure en directe. Però, per sort, des de finals dels anys 70, amb la irrupció del vídeo domèstic, els enregistraments de teatre musical en català cada vegada van ser més freqüents per part de les pròpies companyies o dels propis teatres, i també van començar els enregistraments per a televisió.

Gràcies a tot això, avui en dia podem recuperar algunes de les obres que, en la seva primera producció, van ser claus en la història del teatre musical en català. Malauradament, per diferents motius hi ha enregistraments que no es poden troben enlloc.

Entre aquests enregistraments hi ha, lògicament, tots els anteriors a l'invent del vídeo -en format cinema no se'n té constància que se n'hagués enregistrat mai cap de manera íntegra-, juntament amb “Ascensió i caiguda de la ciutat de Mahagony“, ”Rosa i Maria“, “Sóc lletja” (semblaria que només se'n conserva aquesta notícia), “L’Òpera de tres rals” (sembla que l'àudio es va enregistrar, si més no parcialment), “Cabaret” (sembla que només se'n va representar un número a un programa de tv), “Chicago” (l'enregistrament existeix) o “Cal dir-ho”, entre d'altres.

No obstant això, per sort d'alguns se'n conserven enregistraments d'àudio.

 

Anys 60

1964: My Fair Lady (àudio)

1965: Mary Poppins (àudio)

1968: El retaule del flautista *enregistrament posterior per a la tv

 

Anys 70

1972: Núria de nit (àudio)

1975: West Side Story (àudio)

1976: Granja animal (àudio)

1978: Don Jaume el Conquistador (àudio)

1978: Antaviana

1979: Festa amb la Sardà (programa de televisió)

1979: La bella Helena

 

Anys 80

1981: Nou de trinca

1982: Fulgor i Mort de Joaquin Murrieta

1985: La flauta màgica

1986: El Mikado

1987: La Botiga dels Horrors (àudio)

1988: Mar i Cel

 

Anys 90

1991: Estan tocant la nostra cançó

1991: Snoopy

1992: Flor de nit

1993: Casem-nos una mica

1993: I ara què, Xènia? (sèrie de televisió)

1993: Memory

1994: Germans de Sang

1994: Tots dos

1995: Sweeney Todd

1996: Càndid

1996: Rocky Horror Show

1997: Els Pirates

1997: Company

 

Anys 2000

2000: El temps de Planck

2002: Poe

2008: Boscos endins (àudio)

 

Els historiadors del gènere no acostumen a valorar quins espectacles més "recents" també mereixerien entrar en un possible recopilatori de produccions destacables. Amb tot, les següents podrien ser candidates a entrar-hi. De la mateixa manera que a la llista anterior, malauradament també hi manquen molts enregistraments.  

Anys 2010

2012: La dona vinguda del futur

2016: Molt soroll per no res

2019: Els Jocs Florals de Canprosa

 

Anys 2020

2023: L'alegria que passa

2023: Deixa't estar de romanços

No tot és Barcelona

Conec bastanta gent que quan es planteja anar al teatre fora d'Olot només pensa en Barcelona. Però a menys d'1 hora hi tenim teatre amb una programació que val MOLT (més) la pena.

Per la banda de la demarcació de Barcelona, de més proper a més llunyà:

- Tratre Cirvianum (Torelló). Un teatre incòmode, que ara es renovarà per resoldre-ho, però amb un programador/a que sap molt bé el que es fa. No tinc el gust de conèixre'l, però enhorabona. És sortir del túnel de Bracons i entrar a la civilització cultural.

- Teatre L'Atlàntida (Vic). Un equipament de primer nivell, amb una programació que aposta fort (massa, pel meu gust) per la convencionalitat, però que de tant en tant fa algunes apostes una mica diferents, sobretot vinculades amb el projecte Fem un musical i amb els musicals de l'Arnau Tordera.

- Espai polivalent de Seva. Un espai multifuncional impressionant per un poble que no arriba als 3.800 habitants, i una programació també encertadíssima. Quina enveja, per favor.

- Teatre - Auditori de Granollers. Teatre amb més programació i més variada que L'Atlàntida i, on per tant, normalment s'hi poden trobar coses que no es poden veure enlloc més.

- Teatre Cal Rajoler (Parets del Vallès). Teatre d'una altra una programació també prou variada per una ciutat de 19.000 habitants.

- Espai cultural Fàbrica Vella (Sallent). Equivalent al teatre de Parets.

- Teatre Kursaal (Manresa). Just al límit d'una hora, diria que és el teatre amb més i millor programació de tot Catalunya, i amb les entrades a uns preus molt més econòmics que a Barcelona. Em traslladaria a viure a la capital del Bages només per tenir el Kursaal més a la vora.

Per la banda de la demarcació de Girona, malauradament l'oferta de teatres amb una programació mínimament interessant és més escassa. Amb tot, destacaria les aportes que fan des del Casino de Tortellà i des del Sindicat de Lladó per oferir una programació diferent.

Posats a produir musicals en català...

Sembla que, ara que hi ha una determinada subvenció, podria ser més fàcil que les grans productores es tornin a animar a produir musicals de gran format en català. I dic "tornin" perquè fa uns anys no hi havia aquests incentius, i bé que se'n produïen. Molta cara és el que tenen, aquestes productores.

La paraula risc els fa pànic (en certa manera és comprensible), i és per això que em costa entendre per què, per exemple, han començar per produir un musical tan... diferent com és "El dia de la marmota". Impecablement executat (les coses com siguin), té una estructura tan singular que em sorprèn que els estudis de mercat que deuen haver fet hagin donat llum verd a aquest títol. En qualsevol cas, espero que sigui un gran èxit.

Lògicament una opció és muntar obres de nova autoria, però també crec que hi hauria altres obres preexistents que es podrien muntar en català (i de les quals no hi ha cap producció en castellà ni en cartell ni recent), i que podrien ser un èxit, això sí, abans traduïnt i adaptant des de zero els llibrets:

- An American in Paris (la producció original té una escenografia basada en projeccions, cosa que segur que agradaria molt a determinat productor molt nostrat)

- Anything goes

- Crazy for you (és el musical preferit d'un reconegudíssim compositor i director d'orquestra de casa nostra el nom del qual comença per Joan i acaba per Vives)

- Curtains (la trama és de les que aquí podria fer fortuna)

- Hot Mikao (seria una manera de connectar amb el públic que va veure El Mikado en la versió de Dagoll Dagom)

- Lady be good

- Show Boat (admeto que seria complicat muntar un repartiment amb actors, allò que ara en diuen, racialitzats)

O bé recuperant traduccions/adaptacions ja existents de musicals com:

- Candide

- Hairspray

- Hello Dolly

- Kiss me, Kate

- La comèdia dels errors, el musical (tot i que és més aviat un mig format)

- Sweeney Todd

Veurem què ens depara el futur...