Anunciada amb molts mesos d'anticipació, l'aposta del Teatre Sant Vicenç de Sabadell per la segona meitat de la temporada 2014-2015 era forta. Però havent vist anteriors produccions prou interessants en aquest mateix escenari, hi havia una certa garantia de qualitat.
I així ha estat. Una escenografia molt cuidada, amb un munt de canvis ràpids, una música que petava bé -fins i tot una mica massa, i amb un petit excés de cors pregravats-, i un vestuari també molt acurat, serien algunes de les qüestions més destacables d'aquest muntatge.
A destacar també la cuidadíssima imatge gràfica, i un programa de mà d'una qualitat que feia temps que no veia.
Una història que, com tot conte infantil té moralina, el valor de la família i tal, però en fi... Maco, al capdavall de tot.
Per cert, un nou cas en que es confón "ser" i "estar", i en comptes de dir "per molts anys" es diu "felicitats". En fi, suposo que ja és una batalla perduda, sobretot a l'àrea metropolitana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.