Si per casa no hagués voltat un disc amb unes versions instrumentals (una mica casiotone, tot s'ha de dir) de Gershwin, crec que no m'hauria aficionat a tot això. Però em quedava una assignatura pendent: veure alguna altra obra seva, a part de Porgy and Bess, alguna cosa més "anys 20". La solució és a la cartellera del Teatro de la Zarzuela, que el febrer de 2015 programa Lady be good.
Amb un argument força intranscendent, un regiment d'actors, músics i ballarins et transporten directament al Nova York de fa 95 anys. Certes escenes tenen una força poderosíssima, una bellesa tremenda, realçat tot plegat per un ultrallarg i glamurós sofà vermell.Quedes embobat. I t'enamores de la jove protagonista. I voldries tornar a veure l'obra l'endemà mateix un altre cop. I un altre. I un altre.
De tot plegat em quedo amb una cosa: la versióa 3 veus de The man I love. Delicadíssima i amb una enorme bellesa plàstica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.