Reflexions

Quan vaig començar a escriure aquest bloc ho vaig fer per parlar dels espectacles que m'agraden més, sense cap altra intenció. Ho he fet durant un parell d'anys. El bloc ha tingut algunes visites, cosa que sempre sorprèn... fins que fa unes setmanes vaig publicar una crítica negativa d'un musical d'un grup de teatre juvenil, en la que posava sobre la taula alguns problemes de base: peces totalment enregistrades (música i veus), accent inapropiat de les actrius, qüestions senzilles mal resoltes...

Ai las, què vaig fer! Vaig rebre un comentari furibund de la directora de l'espectacle -una magnífica actriu, per cert- dient que no entenia res. Destacava la il·lusió dels participants, el fet que tot just era el segon musical que feien, que jo les jutjava com si fossin professionals, i finalment em convidava a no tornar més a aquella sala (quan de fet aquesta ja era la meva intenció).

A veure si ens entenem: el meu interès per generar polèmiques és zero. Per això ja he esborrat la ressenya, i tot i que encara es pot trobar a la memòria cau de Google, espero que en breu ja no estigui disponible. Si algú ja n'ha fet alguna captura de pantalla i se la vol imprimir mida A3 a mode de fetitxe, que faci el que cregui convenient.

En tot cas, em refermo en la meva opinió en relació a aquell espectacle: per molt d'esforç que hi posés tot l'equip, per molt principiants que fossin, per molt que tot just fos el seu segon espectacle, tenia unes mancances de base. Negar-ho o minimitzar-ho porta a l'autocomplaença, i l'autocomplaença no té futur ni a nivell de creixement personal ni professional.

Però, per què vaig publicar aquella ressenya? Doncs perquè vaig voler compartir la meva impressió sobre l'espectacle. A qui em dirigia? A qui ho trobés, a qui ho volgués llegir... Si al cap i a la fi no sóc ningú, a banda que també penso que prendre's tan a la valenta la meva humil opinió és una mica agosarat.

Ara bé, si aquesta ha de ser la tònica, si les crítiques negatives no s'encaixen, per la meva tranquil·litat mental tornaré al sistema anterior: només parlaré del que m'agrada, i faré com si no hagués vist els espectacles que no m'han agradat. Si no volen crítiques negatives constructives, no les tindran.