dissabte, 13 de maig del 2017

El Mikado (L'Atlàntida, 2017)

Envejo Vic i Osona en general. No només perquè de tant en tant s'hi programen espectacles de teatre musical, sinó perquè fan teatre musical amb els escolars.

Fa uns anys van muntar Joseph i l'increïble abric en Technicolor, i ara han muntat El Mikado.

I pensar que, el màxim que va fer pel bé del teatre musical el meu professor de música, quan anava a primària, era fer-nos tocar una peça de Jesucrist Superstar amb la flauta dolça! A dia d'avui desconec quina és la vinculació que tenen les escoles de la meva comarca amb el teatre musical, però em temo que és ben escassa.

En fi, anem al tema: orquestra completa (Orquestra de Cambra de Vic), protagonistes professionals (Xevi Freixa, Andrea Alfredo, Guillem Rico, Marc Casanova, Arnau Tordera...), barrejats amb alumnes d'instituts, un so gairebé perfecte... Més enllà de quatre apreciacions que m'estalvio, perquè seria voler trobar pèls als ous, no tinc res a dir.

És una opereta deliciosa, un espectacle que val veure. Lamentablement només se'n faran dues funcions -la segona s'està representant quan escric aquestes línies- i no només l'haurien de veure amb més o menys ganes els familiars dels alumnes que hi surten, sinó que també l'haurien de veure els alumnes de totes les escoles de Catalunya, tots els professors de música del país -vejam si s'animen a fer el mateix a altres llocs- i algun programador teatral que jo em sé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.