Billy Elliot (Sala Cabanyes, 2018)

Amb aquesta ressenya intentaré ser el màxim de curós possible, ja que tinc algunes reserves cap a l'espectacle que vaig veure ahir dissabte a la Sala Cabanyes de Mataró. Intentaré ser el màxim de precís possible amb el que vull dir, ja que l'espectacle, en general, em va agradar.

És sabut que Billy Elliot és un musical dels que requereixen una implicació de moltíssims actors, ja que entre uns i altres poden ser entre 40 i 50 persones sobre l'escenari, entre les quals dos nens que han de cantar, i un ha de ballar clàssic. Només per haver muntat un musical d'aquesta envergadura, doncs, tot plegat ja té un valor extraordinari.

Dit això, he de reconèixer que fa uns anys vaig veure la versió d'aquest musical que es va fer a Teià. Era la primera vegada que veia aquest musical, i em va deixar molt impactat. Segurament hi va influir molts aspectes, però en recordo especialment dos: la música en directe i el nivell interpretatiu dels dos nens protagonistes (bé, allà, noi i noia d'uns 12 anys, aproximadament), que, a més de cantar, ballar i interpretar, feien un petit número de claqué.

És a dir, a Teià hi vaig veure una versió que, tot i no tenir unes llums o una escenografia espectaculars, era molt bona en uns altres elements que, particularment, valoro molt.

Explico tot això perquè s'entengui que el meu punt de vista està, ho vulgui o no ho vulgui, condicionat.

La versió de la Sala Cabanyes està bé en molts aspectes: en llums (excepte al número "Electricitat", que enlluernen en excés), en so (impecable), en escenografia (resolutiva i funcional), en coreografia (correctíssima), i en interpretació, dansa i cant de la immensa majoria dels actors.

Però -i aquí, si us plau, que no se m'ofengui ningú-, però potser en Billy l'interpreta un actor que és una mica massa petit. O, potser no és massa petit, però li faltava una mica de nivell de dansa, no ho sé. Pel que llegeixo aquí, inicialment va ser escollit pel paper de Michael, però després de fer diversos assajos es va considerar que també podia interpretar el paper de Billy. Valoro tremendament l'esforç, i segurament d'aquí a uns mesos hauria estat perfecte, però crec que era una mica prematur assignar-li aquest paper.

Pel que fa a la música enllaunada, imagino que és per una qüestió de costos. Ara bé, sempre, sempre, sempre és molt millor si és interpretada en directe.

Però és un musical que s'ha de veure. Perquè, punyetetes a banda, està molt bé. Per la història, per moltes melodies, i perquè encara que certes coses no siguin al 100% com potser t'agradaria que fossin, tenen un valor immens. No descarto tornar-hi per veure Billy interpretat per Joan García, però pot ser complicat encertar el dia, ja que enlloc s'anuncia els dies que actua l'un o l'altre.

Dues punyetetes a mode de "bonus track": la fila de leds que ressegueix els passadissos feia pampallugues vermelles, cosa que molestava bastant. I el petit llum de la directora musical enlluernava una miqueta (des del pati de butaques es veien els leds).