Les versions

Si tingués coneixements de música podria escriure amb propietat sobre les diferències concretes que hi ha entre una versió i una altra d'una mateixa composició musical, i esplaiar-me sobre el món de l'orquestració.

Com que no tinc aquest tipus de formació, em quedaré posant un exemple del que per mi és un èxit pel que fa a orquestracions diferents: "I got rythm", de George Gershwin.

Tothom coneix la versió original, a piano.



Doncs bé, aquesta mateixa peça, un cop orquestrada, és a dir, adaptada per a orquestra, pot arribar a sonar de maneres molt diferents.

Per exemple, hi ha l'orquestració per al musical "Crazy for you", que pot sonar així o així (prefereixo la primera). Resulta especialment curiós escoltar les petites o grans diferències que hi ha entre les diferents versions de la mateixa orquestració: segons qui ho dirigeixi, qui ho toqui, com s'enregistri... hi pot haver canvis prou significatius. Jo em quedaria, de totes, totes, amb la versió que va emetre la PBS l'any 1999 i amb la versió del festival de Stratford de l'any 2014. Respiren un aire de naturalitat que no tenen les dues versions que he enllaçat al principi del paràgraf.

Però de "I got rythm" també hi ha l'orquestració per al musical "An American in Paris", aquesta, que no té res a veure amb la de "Crazy for You". I ens podríem posar a buscar diferències entre diferents enregistraments, si existissin.

I podríem continuar posant exemples d'altres orquestracions d'aquesta mateixa peça, possiblement una de les més versionades de la història de la música, però crec que ja queda prou clar.

Dit d'una altra manera: una bona orquestració farà que una mateixa cançó prengui aires radicalment diferents, la farà encaixar en el context que convingui, i sobretot farà que soni diferent i evitarà que cansi. Només d'aquesta manera s'entén la pervivència de peces com "I got rythm".

Amb això també vull dir que de ben segur que hi ha moltes persones que s'han quedat amb la versió primigènia de les cançons, versió que potser troben poc agraïda a l'oïda, però potser desconeixen les orquestracions que se n'han arribat a fer, i com de bé arriben a sonar.