Broadway A cappella és un espectacle construït a base d'uns arranjaments virtuosos, d'una direcció energètica i d'unes veus imponents. El repertori cobreix els últims 80 anys del teatre musical nord-americà, des d'El Mag d'Oz fins a Hamilton, passat pel Fantasma de l'Òpera, Hair, Hairspray, West Side Story...
Hi ha peces en català, d'altres en castellà i d'altres en anglès, amb predomini d'aquesta última llengua. En relació a aquest tema, existint com existeixen traduccions al català d'algunes de les peces que han interpretat, se m'escapa el motiu pel qual s'ha optat per cantar-les en castellà.
Penso que hi ha un bon grapat de públic -jo m'hi compto- que moltes d'aquestes peces les va sentir per primer cop en català, cantades per Àngels Gonyalons. Per tant, la connexió emocional que hi tinc és una de molt concreta, tot i que posteriorment les hagi sentit en castellà en altres ocasions. Per tant, si em canvien l'idioma a través del qual van entrar al meu cervell per un que ni tan sols és l'original (que seria l'anglès), la màgia se'n va, perquè no puc deixar de pensar en el motiu pel qual s'ha pres aquesta decisió artística. Emocionalment sento el mateix com si sentís cantar en bielorús. Hi ha qui ho entendrà i qui no, m'és ben igual.
Tornant a l'espectacle en si, una brutalitat, especialment el beatbox, una cosa fora de sèrie.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.