Les dones de Frank (Festival VEUS, 2018)

Si algú vol veure un espectacle on sonen els principals hits de Frank Sinatra, peces de Cole Porter, Stevie Wonder... amb arranjaments a quatre veus femenines i piano, i tot relligat amb un fil argumental prou eficaç, no es pot perdre "Les dones de Frank", que en breu es podrà veure al Teatre Gaudí.

El fet que s'hagi programat al Festival VEUS és una bona notícia, perquè fan falta més espectacles d'aquesta mena a Olot.

Altra cosa és l'hora a la que s'ha programat (les 23:30, visca els horaris europeus), el lloc (la Sala Torín, uns baixos multifuncionals, però que de tant multifuncionals no són ben bé ni una sala de concerts, ni un auditori, ni gaire res en concret, i amb un sostre pràcticament més baix que el del Teatre Gaudí -que ja és dir-), ni la disposició de la sala (amb taules, un format que des del meu punt de vista només contribueix a fer que sembli que la platea estigui més plena del que en realitat està, i que agraïm molt poc els qui anem sols pel món), ni les cadires (ja no dic ni "butaques", perquè eren cadires de fusta, ideals per a mitja hora d'espectacle, però no pas per gaire més).


A més, també discrepo d'aquesta promoció, sexista al meu entendre.

A favor només aconsegueixo trobar-hi dues coses: el so -malgrat el lleuger acoplament-, molt millor que el del Teatre Gaudí, on gairebé sempre costa entendre els acots/cantants, i el fet que m'he estalviat un viatge a Barcelona.


En resum, bon espectacle, però discrepant de manera total i absoluta de l'hora i del lloc.