No els entenc. Més ben dit, no entenc com hi pot haver públic interessat a comprar abonaments.
A veure, situem-nos: un abonament serveix per veure tots -o la majoria- dels espectacles que es fan a un teatre concret, independentment del tipus d'espectacle que sigui, de l'edat al qual estigui dirigit...
Dit d'una altra manera, és com posar la tele generalista, i empassar-se tota la programació.
Des del meu punt de vista, els abonaments representen les dues cares de la moneda. Per una banda, són un reflex de la fidelitat cap a una programació concreta i de l'amplitud de gustos culturals dels espectadors que els compren, però també poden indicar la poca disponibilitat d'aquests espectadors per desplaçar-se a altres teatres per veure més propostes escèniques, o directament per trobar-ne de diferents. Vaja, segur que n'hi han, d'abonats que, a més, vagin amunt i avall buscant més comèdies, més drames, més musicals, o el que sigui, però sospito que no són pas la majoria.
En un món que tot va cada vegada més a la carta, en especial el consum audiovisual, els abonaments teatrals continuen impertèrrits. Suposo que són una bona eina de finançament per als teatres però, en el context actual, em costa d'augurar-los un futur gaire exitós, més enllà del fet que puguin esdevenir una mena d'aposta personal per donar suport a un teatre en concret.
diumenge, 30 de juny del 2019
dilluns, 24 de juny del 2019
Coses de l'idioma
De tant en tant veig tuits que es queixen pel fet que certes produccions de teatre musical a Barcelona es fan en castellà i no en català.
La reacció immediata -fins i tot la meva- és de sumar-me a la queixa, perquè si ja existeixen traduccions al català d'aquestes obres, negligir-les sembla més una maniobra dels productors per abaratir costos i intentar (insisteixo, "intentar") ampliar el públic objectiu. Perquè espero que tinguin estudiat si guanyen o perden públic, amb aquestes decisions. En fi, ells sabran.
En tot cas, per comprovar com estem en temes de llengua, he volgut fer una mica d'estadística dels musicals o concerts de teatre musical que he vist des de l'1 de gener de 2018, en funció de la llengua en la que estaven interpretats, i m'han sortit aquestes xifres:
Català: 77%
Altres: 17%
Castellà: 6%
Més avall hi ha el desglòs. Incloc tot el que he vist, des del Liceu fins a centres culturals de barri. I consti que la llengua de l'espectacle no m'és un factor determinant per anar-lo a veure o no (tot i que d'ara endavant potser començaré a fer alguna excepció).
Lògicament no és una radiografia completa de tot el que s'ha pogut veure, perquè evidentment no ho he vist pas tot. Però pot ser una primera aproximació a la realitat, sobretot perquè va més enllà de les dades que pugui oferir ADETCA, ja que inclou espectacles representats també a teatres que no en formen part.
En altres paraules, un 77% dels musicals que he vist últimament han estat en català, una bina xifra, si més no pel que fa a varietat de títols. Ara bé, si ens centréssim a analitzar els títols més comercials, o ho miréssim per nombre de butaques o de sessions, les xifres segurament ja serien diferents.
Per tant, reivindiquem el teatre musical comercial en català, fins i tot al Paral·lel, com fa 30 anys? I tant que sí! Deixem d'anar a veure espectacles per què estiguin en castellà? Això ja dependrà de cadascú. Però tampoc cal que oblidem que el món no s'acaba amb els dos o tres títols comercials de la temporada i que, al llarg de l'any, tenim múltiples ocasions per veure bon teatre musical en català per tot el país.
Desglòs musicals vistos 01/01/2018 - 23/06/2019
Català
Quedem? (Teatre del Sol)
9 to 5 (El Maldà)
Legally blonde (Espai 104)
Jo dic sí! (Onyric)
Títol de l'obra (Kursaal)
Alcem la veu - Newsies (Teatre Sant Vicenç)
L'Alberg del Cavall Blanc (El Cercle de Gràcia)
Kiddy Broadway (Poliorama)
El Mikado (Sala Poblenou)
La Botiga dels Horrors (Orfeó Martinenc)
Oliver (Súria)
Per si no ens tornem a veure (El Maldà)
Dolly una dona exasperant (Manresa Teatre Musical)
La Bella Helena (La Lírica de Sant Andreu)
La comèdia dels errors (Institut del teatre)
Joseph i l'increïble abric en Technicolor (Teatre del Sol)
Oh my god Barcelona (El Maldà)
Acústic Broadway (Onyric)
The Trumps (Teatre del Raval)
Billy Elliot (Sala Cabanyes)
La Família Addams (Gironella)
T'odio amor meu (La Lírica de Sant Andreu)
Un ianqui a la cort del rei Artur (L'Alternativa Teatre)
Gats (Alfarràs)
John i Jen (Teatre Gaudí)
That's a musical (Caixaforum)
Carousel (Teatre Grec)
L'estiu és un musical (Teatre Cirvianum)
La pedra parla (Vallbona de les Monges)
El futbol és així (de gai) (Teatre Gaudí)
Fun Home (Onyric)
Els Jocs Florals de Canprosa (TNC)
La Botiga dels Horrors (Orfeó Martinenc)
Matilda (El Cercle de Gràcia)
Boscos Endins (Cardona)
Joseph i l'increïble abric en Technicolor (La Lírica de Sant Andreu)
Les Dones de Frank (Teatre Gaudí)
Castellà
Jazz bodas de Figaro (Victòria)
La Jaula de las Locas (Tívoli)
La Familia Addams (Coliseum)
Català / anglès
A bit of Broadway (Teatre Municipal de Girona)
Candide (Liceu)
I hate music (Onyric)
Català / castellà / anglès
Broadway a cappella (Onyric)
Dones (Teatre Municipal de Girona)
Català / castellà
Cómeme el coco negro (Sala Calassanç)
Castellà / anglès
100 anys de Bernstein i el musical americà (L'Auditori)
Anglès
Les estrelles de Broadway (Festival Jardins de Pedralbes)
La reacció immediata -fins i tot la meva- és de sumar-me a la queixa, perquè si ja existeixen traduccions al català d'aquestes obres, negligir-les sembla més una maniobra dels productors per abaratir costos i intentar (insisteixo, "intentar") ampliar el públic objectiu. Perquè espero que tinguin estudiat si guanyen o perden públic, amb aquestes decisions. En fi, ells sabran.
En tot cas, per comprovar com estem en temes de llengua, he volgut fer una mica d'estadística dels musicals o concerts de teatre musical que he vist des de l'1 de gener de 2018, en funció de la llengua en la que estaven interpretats, i m'han sortit aquestes xifres:
Català: 77%
Altres: 17%
Castellà: 6%
Més avall hi ha el desglòs. Incloc tot el que he vist, des del Liceu fins a centres culturals de barri. I consti que la llengua de l'espectacle no m'és un factor determinant per anar-lo a veure o no (tot i que d'ara endavant potser començaré a fer alguna excepció).
Lògicament no és una radiografia completa de tot el que s'ha pogut veure, perquè evidentment no ho he vist pas tot. Però pot ser una primera aproximació a la realitat, sobretot perquè va més enllà de les dades que pugui oferir ADETCA, ja que inclou espectacles representats també a teatres que no en formen part.
En altres paraules, un 77% dels musicals que he vist últimament han estat en català, una bina xifra, si més no pel que fa a varietat de títols. Ara bé, si ens centréssim a analitzar els títols més comercials, o ho miréssim per nombre de butaques o de sessions, les xifres segurament ja serien diferents.
Per tant, reivindiquem el teatre musical comercial en català, fins i tot al Paral·lel, com fa 30 anys? I tant que sí! Deixem d'anar a veure espectacles per què estiguin en castellà? Això ja dependrà de cadascú. Però tampoc cal que oblidem que el món no s'acaba amb els dos o tres títols comercials de la temporada i que, al llarg de l'any, tenim múltiples ocasions per veure bon teatre musical en català per tot el país.
Desglòs musicals vistos 01/01/2018 - 23/06/2019
Català
Quedem? (Teatre del Sol)
9 to 5 (El Maldà)
Legally blonde (Espai 104)
Jo dic sí! (Onyric)
Títol de l'obra (Kursaal)
Alcem la veu - Newsies (Teatre Sant Vicenç)
L'Alberg del Cavall Blanc (El Cercle de Gràcia)
Kiddy Broadway (Poliorama)
El Mikado (Sala Poblenou)
La Botiga dels Horrors (Orfeó Martinenc)
Oliver (Súria)
Per si no ens tornem a veure (El Maldà)
Dolly una dona exasperant (Manresa Teatre Musical)
La Bella Helena (La Lírica de Sant Andreu)
La comèdia dels errors (Institut del teatre)
Joseph i l'increïble abric en Technicolor (Teatre del Sol)
Oh my god Barcelona (El Maldà)
Acústic Broadway (Onyric)
The Trumps (Teatre del Raval)
Billy Elliot (Sala Cabanyes)
La Família Addams (Gironella)
T'odio amor meu (La Lírica de Sant Andreu)
Un ianqui a la cort del rei Artur (L'Alternativa Teatre)
Gats (Alfarràs)
John i Jen (Teatre Gaudí)
That's a musical (Caixaforum)
Carousel (Teatre Grec)
L'estiu és un musical (Teatre Cirvianum)
La pedra parla (Vallbona de les Monges)
El futbol és així (de gai) (Teatre Gaudí)
Fun Home (Onyric)
Els Jocs Florals de Canprosa (TNC)
La Botiga dels Horrors (Orfeó Martinenc)
Matilda (El Cercle de Gràcia)
Boscos Endins (Cardona)
Joseph i l'increïble abric en Technicolor (La Lírica de Sant Andreu)
Les Dones de Frank (Teatre Gaudí)
Castellà
Jazz bodas de Figaro (Victòria)
La Jaula de las Locas (Tívoli)
La Familia Addams (Coliseum)
Català / anglès
A bit of Broadway (Teatre Municipal de Girona)
Candide (Liceu)
I hate music (Onyric)
Català / castellà / anglès
Broadway a cappella (Onyric)
Dones (Teatre Municipal de Girona)
Català / castellà
Cómeme el coco negro (Sala Calassanç)
Castellà / anglès
100 anys de Bernstein i el musical americà (L'Auditori)
Anglès
Les estrelles de Broadway (Festival Jardins de Pedralbes)
dimarts, 18 de juny del 2019
Avançament de la temporada d'Onyric 2019-2020
Tot just ahir des d'Onyric es difonia un comunicat en el que s'anunciaven els dos principals musicals que es podran veure al Teatre Condal al llarg de la propera temporada. Per una banda, Big Fish, i per l'altra, Golfus de Roma.
De Big Fish en tinc un bon record -el vaig veure al Teatre Gaudí, en un workshop de Vocal Factory-, i segur que muntat a l'engròs la cosa pot lluir com es mereix.
Per altra banda, espero poder veure, per fi, un bon muntatge de Golfus de Roma, perquè el que es va poder veure als Veranos de la Villa ara fa uns 4 anys va ser força millorable.
Ahir rumiava en els actors i actrius que podrien encaixar més en cada paper d'aquest tros de musical, sense entrar en si s'hi adeqüen o no per registre vocals que ja és una altra història, i partint de la base que el musical es farà en català, cosa que de fet tampoc s'ha confirmat ni desmentit. En tot cas, em va sortir aquesta llista:
Pseudolus: Dani Claramunt
Hero: Jordi Vidal / Bernat Cot
Philia: Mònica Macfer
Senex: Jordi Bosch
Marcus Licus: ?
Domina: Lloll Bertran
Erronius: Toni Albà
Gimnasos: Laia Alsina Riera
Miles Gloriosus: Arnau Puig
Hysterium: Jaume Ortanobas
Consti que és una mena de porra que em faig a mi mateix. A veure si n'encerto algun o alguna.
De Big Fish en tinc un bon record -el vaig veure al Teatre Gaudí, en un workshop de Vocal Factory-, i segur que muntat a l'engròs la cosa pot lluir com es mereix.
Per altra banda, espero poder veure, per fi, un bon muntatge de Golfus de Roma, perquè el que es va poder veure als Veranos de la Villa ara fa uns 4 anys va ser força millorable.
Ahir rumiava en els actors i actrius que podrien encaixar més en cada paper d'aquest tros de musical, sense entrar en si s'hi adeqüen o no per registre vocals que ja és una altra història, i partint de la base que el musical es farà en català, cosa que de fet tampoc s'ha confirmat ni desmentit. En tot cas, em va sortir aquesta llista:
Pseudolus: Dani Claramunt
Hero: Jordi Vidal / Bernat Cot
Philia: Mònica Macfer
Senex: Jordi Bosch
Marcus Licus: ?
Domina: Lloll Bertran
Erronius: Toni Albà
Gimnasos: Laia Alsina Riera
Miles Gloriosus: Arnau Puig
Hysterium: Jaume Ortanobas
Consti que és una mena de porra que em faig a mi mateix. A veure si n'encerto algun o alguna.
divendres, 7 de juny del 2019
Dones (Teatre Municipal de Girona, 2019)
Un any més els alumnes del Taller de Musicals de l'Escola de Música Moderna de Girona han representat un muntatge original, que en aquesta ocasió es titulava "Dones".
S'ha de dir que aquests muntatges són garantia de bon nivell vocal (en aquest sentit, es nota la tasca dels professors), un repertori cuidat (hi ha algú que té gust musical escollint els temes), i música en directe interpretada per una orquestra fantàstica de 15 músics, cosa que no es veu pas cada dia.
De fet, la meva intenció inicial era començar aquesta mena de resum amb una queixa, que no és pas el primer cop que formulo. I és que després de sentir les primeres cançons, pensava que hauria de tornar a insistir en el fet que si les parts parlades són en català, queda molt estrany que les parts cantades siguin en anglès. En aquest cas, com a mínim de "You could drive a person crazy" i "Puttin' on the Ritz" hi ha adaptacions molt bones al català.
Però quan han cantat "My new philosophy", que és una de les meves peces predilectes, han sonat les primeres paraules de la peça en català, i en el meu interior he dit "coi, anem bé!", just després l'alegria s'ha transformat en pavor. I és que, més enllà de donar un altre sentit a la lletra (cosa que no m'entusiasma, però que tampoc és cap sacrilegi), han adaptat (perdó, traduït) LITERALMENT la frase "My new philosophy" per "La nostra filosofia", engegant a fer punyetes no només la mètrica, sinó també el sentit del ritme (a la merda la coincidència de tòniques). No sé qui ha tingut la brillant idea de perpetrar aquesta barbaritat, ni tampoc sé qui ha donat per bo aquest atemptat musical. Però deu ser algú amb molt poc esperit crític, perquè vaja... És que han afegit DUES síl·labes més al vers!!!. De veritat, una mica més i m'agafa una lipotímia al mig del pati de butaques.
No està de més recordar aquesta adaptació al català, més que correcta, d'aquest temàs.
Per tant, si el nivell de les adaptacions ha de ser aquest, agrairia al responsable del tema que tingués la bondat d'abandonar la idea de fer més traduccions literals.
Deixaré de banda l'argument del musical, perquè prefereixo centrar-me en els aspectes musicals. Bé, no puc, ho he de dir: tot i que per mi sempre és el de menys (mentre la part musical estigui bé, la resta costa que no m'agradi), aquest era soporífer, avorrit i infumable fins a uns extrems insospitats, amb dosis industrials de moralines sobre feminisme i medi ambient ficades amb calçador al mig d'una història sense cap ni peus d'un grup d'adolescents que han començat preocupats pels apunts de classe i han acabat alabant a les mares i àvies.
A més, un text sense cap tipus de revisió lingüística que, per molt que els personatges s'expressin en un registre col·loquial, hi ha coses que no poden ser, especialment els castellanismes innecessaris.
En fi... una pena, però l'any que ve hi tornaré, i m'aguantaré sigui quin sigui l'argument, i siguin com siguin les traduccions. Si algú veu un espectador patint i suant tota l'estona, sóc jo. És el preu que he de pagar per poder sentir un bon repertori de musicals tocat per una orquestra de nivell.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)