Un any més els alumnes del Taller de Musicals de l'Escola de Música Moderna de Girona han representat un muntatge original, que en aquesta ocasió es titulava "Dones".
S'ha de dir que aquests muntatges són garantia de bon nivell vocal (en aquest sentit, es nota la tasca dels professors), un repertori cuidat (hi ha algú que té gust musical escollint els temes), i música en directe interpretada per una orquestra fantàstica de 15 músics, cosa que no es veu pas cada dia.
De fet, la meva intenció inicial era començar aquesta mena de resum amb una queixa, que no és pas el primer cop que formulo. I és que després de sentir les primeres cançons, pensava que hauria de tornar a insistir en el fet que si les parts parlades són en català, queda molt estrany que les parts cantades siguin en anglès. En aquest cas, com a mínim de "You could drive a person crazy" i "Puttin' on the Ritz" hi ha adaptacions molt bones al català.
Però quan han cantat "My new philosophy", que és una de les meves peces predilectes, han sonat les primeres paraules de la peça en català, i en el meu interior he dit "coi, anem bé!", just després l'alegria s'ha transformat en pavor. I és que, més enllà de donar un altre sentit a la lletra (cosa que no m'entusiasma, però que tampoc és cap sacrilegi), han adaptat (perdó, traduït) LITERALMENT la frase "My new philosophy" per "La nostra filosofia", engegant a fer punyetes no només la mètrica, sinó també el sentit del ritme (a la merda la coincidència de tòniques). No sé qui ha tingut la brillant idea de perpetrar aquesta barbaritat, ni tampoc sé qui ha donat per bo aquest atemptat musical. Però deu ser algú amb molt poc esperit crític, perquè vaja... És que han afegit DUES síl·labes més al vers!!!. De veritat, una mica més i m'agafa una lipotímia al mig del pati de butaques.
No està de més recordar aquesta adaptació al català, més que correcta, d'aquest temàs.
Per tant, si el nivell de les adaptacions ha de ser aquest, agrairia al responsable del tema que tingués la bondat d'abandonar la idea de fer més traduccions literals.
Deixaré de banda l'argument del musical, perquè prefereixo centrar-me en els aspectes musicals. Bé, no puc, ho he de dir: tot i que per mi sempre és el de menys (mentre la part musical estigui bé, la resta costa que no m'agradi), aquest era soporífer, avorrit i infumable fins a uns extrems insospitats, amb dosis industrials de moralines sobre feminisme i medi ambient ficades amb calçador al mig d'una història sense cap ni peus d'un grup d'adolescents que han començat preocupats pels apunts de classe i han acabat alabant a les mares i àvies.
A més, un text sense cap tipus de revisió lingüística que, per molt que els personatges s'expressin en un registre col·loquial, hi ha coses que no poden ser, especialment els castellanismes innecessaris.
En fi... una pena, però l'any que ve hi tornaré, i m'aguantaré sigui quin sigui l'argument, i siguin com siguin les traduccions. Si algú veu un espectador patint i suant tota l'estona, sóc jo. És el preu que he de pagar per poder sentir un bon repertori de musicals tocat per una orquestra de nivell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.