Els abonaments

No els entenc. Més ben dit, no entenc com hi pot haver públic interessat a comprar abonaments.

A veure, situem-nos: un abonament serveix per veure tots -o la majoria- dels espectacles que es fan a un teatre concret, independentment del tipus d'espectacle que sigui, de l'edat al qual estigui dirigit...

Dit d'una altra manera, és com posar la tele generalista, i empassar-se tota la programació.

Des del meu punt de vista, els abonaments representen les dues cares de la moneda. Per una banda, són un reflex de la fidelitat cap a una programació concreta i de l'amplitud de gustos culturals dels espectadors que els compren, però també poden indicar la poca disponibilitat d'aquests espectadors per desplaçar-se a altres teatres per veure més propostes escèniques, o directament per trobar-ne de diferents. Vaja, segur que n'hi han, d'abonats que, a més, vagin amunt i avall buscant més comèdies, més drames, més musicals, o el que sigui, però sospito que no són pas la majoria.

En un món que tot va cada vegada més a la carta, en especial el consum audiovisual, els abonaments teatrals continuen impertèrrits. Suposo que són una bona eina de finançament per als teatres però, en el context actual, em costa d'augurar-los un futur gaire exitós, més enllà del fet que puguin esdevenir una mena d'aposta personal per donar suport a un teatre en concret.