M'he proposat anar repassant els espectacles que he vist i que m'han agradat prou com per fer-ne una petita ressenya, de manera que quan d'aquí a uns anys ja no hi sigui i algú es pregunti "- Però, a què dedicava el temps lliure aquell friki?", doncs tinguin la resposta llegint aquest bloc.Total, que potser que comencem pel començament. I tot va començar amb Mar i Cel. Any 1988, un servidor amb 8 o 9 anys, i cap a Barcelona en autocar amb un grup organitzat. Era el primer cop que posava els peus a un teatre. La veu d'Isabel Soriano em va quedar gravada a la memòria. Mai agrairé prou als meus pares, que de teatreros no en tenen res, que em portessin a veure aquell espectacle.
Tot i que és un espectacle sobradament conegut, que ja s'ha reestrenat un cop i va pel segon, aquí va una escena a l'atzar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.