Mar i cel... per segon cop (Teatre Victòria, 2004)

Suposo que recordant que m'havia agradat uns quants anys abans, el 2004 tornava a veure Mar i Cel, de Dagoll Dagom.

No sé per quin motiu el que més recordo és que finalment les síl·labes tòniques es pronunciaven tòniques, i les àtones, àtones, a diferència de la primera producció, on en alguns casos això no es respectava.

Com que no he de descobrir res d'aquesta producció, sobradament coneguda, girem pàgina i enfilem el Paradís.