Tenir el teatre en obres de vegades obliga a trobar escenaris una mica improvisats. Sense anar més lluny fins fa poc el Palau d'Esports de Barcelona feia les funcions de teatre... o ho intentava. Doncs més o menys igual va passar a Olot el dissabte 7 de setembre de 1991, quan les obres de remodelació del Teatre Principal (i la falta d'espais alternatius decents) van obligar a fer les representacions d'"Estan tocant la nostra cançó" al pavelló d'esports.Localització rara on les hi hagi a banda (tot i que no ha estat la pitjor que m'he trobat), aquest espectacle em va fer descobrir Àngels Gonyalons, Pep Anton Muñoz, i un director que pocs anys després em faria passar una adolescència enganxat a la tele: Ricard Reguant. Però no avancem esdeveniments (si és que interessen a algú, que aquesta és l'altra).
Els diàlegs són molt bons, i l'actuació de Pep Anton Muñoz sensacional. I Àngels Gonyalons... què dir!
No sóc (gaire) mitòman, però d'aquell dia en conservo el primer i únic autògraf d'una actriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.