I la participació del públic també. En aquest cas, però, la primera part de l'obra estava concebuda de manera tradicional, i la participació del públic no arribava fins la segona part. Això no és que sigui bo ni dolent, simplement és diferent, encara que els més cubaneros potser trobessin a faltar una mica més d'interacció i algunes melodies més per recordar a part de la peça final i de la versió del Paraules d'amor.
Des d'Una nit d'òpera que he anat veient tots els espectacles de la companyia (per mala sort Cegada de amor em va agafar massa jove), i de tots -insisteixo, Cegada de amor a banda, que devia ser fantàstic en directe-, aquest ha estat un dels millors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.