En el post anterior parlava d'un concepte a evitar: els prejudicis. L'any 2009 va anar d'un pèl que, per mandra de veure un espectacle en castellà, em perdo "Sweeney Todd".
Fent cas a l'única persona amb qui he treballat que ha tingut inquietuds teatrals, vaig pensar que potser estaria bé fer un cop de cap i deixar-me d'històries.
I vet aquí que vaig fer bé. "Sweeney Todd" és terroríficament potent, malvadament endimoniat, i musicalment Sondheim. Amb això està tot dit.
Un musical fosc i tètric que et deixa clavat a la butaca només de sentir els compassos inicials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.