Falses expectatives

Primer acte.
Per algun misteri insondable vaig a parar a aquest vídeo.



Uns anys després em vaig tallant les venes per fascicles quan m'adono un parell de cops que algun grup ha muntat La botiga dels horrors a algun racó de Catalunya i ho he sabut tard. Ja no parlo de la versió de Ricard Reguant, aleshores jo era una criatura. Fins que apareix l'oportunitat ideal: un dels dos Tallers de Teatre Musical de Sabadell (el que fa les funcions al Centre Sant Oleguer), havia estat treballant aquest musical i l'estava a punt d'estrenar. Perfecte. Hi vaig, i em trobo amb un dels desastres vocals més grans que he vist mai en un escenari. No es podia agafar per enlloc. És lògic que d'un taller d'uns pocs mesos no se'n pot esperar un resultat sublim, però és que allò era terrible. A favor d'aquest taller he de dir que en altres ocasions ha representat muntatges amb molta més dignitat.

Segon acte.
De la mateixa manera que en el primer, és a dir, saltant de vídeo en vídeo com qui salta d'oca en oca, vaig descobrint Kiss me Kate. Veig que Filagarsa el munta a Molins de Rei, i jo cap allà. El resultat, bastant millorable, tenint en compte altres obres d'aquesta companyia amb un nivell molt més bo. En tot cas, lamentablement res comparable a aquest vídeo dels inicis de Mercè Martínez (i Ivan Labanda), o aquest altre al que últimament estic enganxat.