Si hagués de definir el que acabo de veure, diria que és un musical melangiós, magníficament interpretat, amb una escenografia espectacular, amb pocs però memorables hits, i unes criatures que no poden ser més adorables.
Dels tres equips de nens que s'aniran alternant les representacions, he vist el format per Mariona Lleonart – Alison nena, Ferran Alegre – Christian Bechdel i Jan Galivan – John Bechdel. S'ha endut grans aplaudiments, ben merescuts, i és que aporten el punt alegre i vital a l'obra.
Pel que fa als adults, a Mariona Castillo li toca un paper importantíssim, el de protagonista-narradora del flashback: de vegades és gairebé invisible, però sempre hi és present. Daniel Anglès ha d'afrontar el paper més delicat, el de pare turmentat per dos motius que no vol (i no pot) admetre en públic. Pilar Capellades interpreta el paper de parella lleial, però que també pateix pel seu marit, perquè malgrat aquestes circumstàncies, se l'estima... fins a un punt, però. De Clara Solé en destacaria els seus aguts magnífics. Interpreta una jove que tot just descobreix la seva homosexualitat, i quan li passa la por, s'hi entusiasma. I ho fa enamorant-se del personatge que interpreta Júlia Jové. Tan l'una com l'altra també les podrem veure, juntament amb un Joan Marc Andurell camaleònic, interpretant una escena ben sorprenent.
L'espera (gairebé un any) ha valgut la pena.
El Condal afronta una nova etapa, ara musical, amb l'excepció de l'espectacle del Mag Lari que, per algun estrany motiu (rendibilitat o compliment dels contractes signats, deu ser una d'aquestes dues coses) queda com un bolet, i no lliga per res amb la resta de programació d'Onyric.
Sigui com sigui, el Condal s'ha rejovenit: un hall remodelat amb tot de detalls, un equip de so nou, monitors per als actors amb visió del director de l'orquestra...
Fan gràcia les dues columnes del hall, plenes de cartells d'alguns dels espectacles que s'hi han representat. El que no fa tanta gràcia és adonar-se que n'has vist molts (alguns, a les gires), cosa que deu voler dir que potser ja no ets tan jove.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.