Després de veure'n una versió professional, amb un gran desplegament de mitjans humans i materials, definitivament és un musical en si el que no em convenç. Per llarg, i perquè l'únic interès de la història és el sopar entre les dues famílies, que no arriba fins al segon acte.
Dit això, el muntatge que es pot veure al Teatre Tívoli s'ha de reconèixer que és magnífic a tots els nivells. Em conec, i sé que sóc perepunyetes. Doncs no hi he trobat res de malament.
Música en directe, cuidada il·luminació, a nivell de so peta perfectament fins i tot al tercer pis, i uns actors de primera categoria. Per tant, té tots els números per funcionar, tot i que per ser un diumenge a la tarda tres dies després de l'estrena, el tercer pis hauria pogut estar més ple.
Una cosa que em pregunto és si una part del públic encara associa massa el títol d'aquest musical amb la versió que en van fer Paco Moran i Joan Pera. Qui ho sap!
Una cosa que m'ha sorprès: que l'espectacle en produeixi, entre d'altres, Jordi Sellas.
Una cosa que m'ha agradat: que contingui la veu en off de Mireia Dolç.
Una cosa que m'ha agradat molt: l'espai que es va fent l'actriu olotina Anna Lagares als musicals de Barcelona.
I una cosa que no m'ha agradat: que sembla que tot giri a l'entorn d'Àngel Llàcer. Entenc que ha de ser un reclam, però no sé si ho ha de ser tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.