Des del meu punt de vista, el text d'"Els Jocs Florals de Canprosa", de Santiago Rusiñol, certament és la base de l'obra, però en realitat serveix de fil conductor per a una sèrie de números musicals inspiradíssims que, per mi, són la part més interessant del muntatge.
Desconeixia aquest text de Rusiñol. És més, en desconec pràcticament tota la seva obra. I, després d'haver vist la crítica que fa a la societat i a una de les tradicions més arrelades a la seva identitat, com són els Jocs Florals, per pura curiositat i una mica de morbo m'hauria agradat viure aquella època per veure de prop les reaccions furibundes que el text devia generar.
I és que el text és una crítica a uns Jocs Florals decadents i corruptes, en els que la major part dels premis se'ls queda el jutge de pau del poble.
A partir d'un text el en que el mateix Rusiñol deia que calia valorar les cançons populars, s'ha bastit un muntatge en el que les autèntiques protagonistes són, precisament, les cançons populars, des de "El Rossinyol" fins a la patxanga de festa major. I aquí és on el muntatge brilla de debò. És impagable veure les germanes Sey (negres, pels més despistats) cantant "La Moreneta", ballant-la al ritme dels espirituals negres, mentre baixa una figura de cartró la Mare de Déu a la que se li il·luminen els ulls de color verd. Això és or, i una magnífica manera de cloure el primer acte.
De fet, no cal explicar gaire res més. El vídeo promocional i els fragments per a la premsa que es poden veure al canal de Youtube del TNC parlen per si sols d'un muntatge que no vol altra cosa que riure sanament de i amb la "catalanor".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.